AgènciesBrussel·les19/06/11 0:00
TW
2

La societat gestora del transport públic de Brussel·les fixarà quotes iguals de temps per a les cançons en francès i neerlandès que sonen a les seves estacions, després de la polèmica generada pel presumpte repartiment desproporcionat entre ambdós idiomes.

Amb aquesta mesura, proposada pel partit socialista francòfon, la companyia Stib pretén posar fi a la nova controvèrsia lingüística sorgida a la regió de la capital, el Brabant, l'única de l'estat que és oficialment bilingüe. Des del febrer passat, l'empresa exclou de l'ambientació musical tant els temes en neerlandès com els que són en francès, arran de les protestes enviades per clients descontents amb el predomini d'aquesta darrera llengua.

La qüestió s'ha traslladat a l'àmbit polític per les declaracions de responsables de diversos partits del Brabant, que qüestionen que hi hagi cap criteri per organitzar la programació final. A fi d'evitar les discussions entre ambdues comunitats lingüístiques, la concessionària ha decidit aplicar-hi un criteri neutral, com ara la classificació internacional d'èxits. D'aquesta manera, la música anglòfona coparà el 70% de la programació total, mentre que les cançons en francès i neerlandès n'ocuparan un 10% cada una. El temps restant serà per a altres idiomes, com ara l'espanyol i l'italià.

Un tema delicat

L'any 2005, l'operador del transport suburbà optà per emetre, sobretot, èxits de pop a les 69 estacions de metro. Això suposà que s'hi sentís un gran nombre de temes en francès i gairebé cap en la llengua dels flamencs. L'idioma és un tema delicat a Bèlgica. Els qui parlen neerlandès es queixen que els francòfons fan un esforç escàs o nul per aprendre'l i lluiten contra el que consideren una extensió del francès des de la capital, que oficialment és bilingüe.

Mentrestant, i quant a la situació institucional, les formacions rivals flamenques i valones no han aconseguit formar un Govern des de les eleccions parlamentàries del juny passat. La comunitat de parla neerlandesa pressiona perquè la regió de Flandes tingui més poder.