L'OTAN vol més implicació dels aliats a Líbia

El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, i el secretari de Defensa nord-americà, Robert Gates, reclamaren ahir més implicació dels aliats en la missió a Líbia, encara que no obtingueren un compromís dels ministres de Defensa d'aquests països. Rasmussen assegurà que "és essencial" la tramesa de més mitjans o que alguns països permetin un ús "més flexible" dels ja enviats. El secretari general afirmà que "tots els aliats han escoltat" la petició, encara que la resposta dels ministres ha estat que "necessiten estudiar" la proposta i consultar-la amb els parlaments respectius. "No esperava compromisos clars en aquesta reunió ministerial", va indicar Rasmussen, qui va dir que "ara toca a cada estat individualment prendre la decisió".

Per part seva, el cap del Pentàgon insistí que alguns països s'impliquin en les operacions i que altres ja presents ho facin de manera més intensa. "Vaig demanar a diversos aliats que hi contribueixin més", declarà, amb referència a les peticions nord-americanes a països com Espanya que, si bé participen en la missió militar al país africà, no prenen part en l'ofensiva de bombardeigs aeris contra objectius del règim libi.

Gates sol·licità expressament a l'Estat espanyol, a Holanda i a Turquia que les seves unitats participin en bombardeigs; i a Alemanya i a Polònia, que s'uneixin a la missió, segons fonts diplomàtiques. El cap del Pentàgon assenyalà que és el moment de "compartir el pes" de totes les operacions entre tots els aliats, incloent-hi els bombardeigs. La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, es negà a una participació més profunda de les forces de l'Estat a Líbia -una fragata, un submarí i diversos avions, entre els quals hi ha quatre caçabombarders F-18-, que de moment només duen a terme tasques de reconeixement, suport i patrulla. Les unitats que aporta l'Estat "estan sent fonamentals", afirmà Carme Chacón. Tanmateix, la ministra sí que demanarà permís al Congrés per ampliar l'operació noranta dies més.