“Al meu país, no necessites tant com a Europa per realitzar-te”

Neix el 1981 a Los Olivos, al nord de la ciutat i a la vorera del Río de la Plata, un barri de cases baixes i xalets, amb espais verds, que contrasta amb les zones urbanes més desenvolupades de Buenos Aires, on abunden el ciment, les autopistes i els cotxes. El pare i la mare, que són enginyers, i un dels germans viuen a la capital, mentre que l'altre germà resideix a Benidorm. La seva referència musical és Quioque Sinesi, un dels guitarristes més importants del seu país, pel fet de tenir un estil inconfusible a l'hora d'incorporar-hi elements del jazz, el tango i el folklore però, sobretot, perquè és de la cultura de la improvisació, i amb això ella hi té una especial sintonia. Cal pensar que balla contact improvisació i que, precisament, impulsà l'inici d'aquest estil a Palma. Ara, en fa classe a Espai R i organitza jams en què la improvisació és la disciplina principal.

En què consisteix el contact improvisació?
És una forma de dansa contemporània en la qual es treballa, fonamentalment, a partir de la relació dels cossos amb el terra, amb el trespol, i aquí hi entren les sensacions relacionades amb la força de gravetat i el pes i, llavors, també es treballa entre els mateixos cossos. És una dansa d'improvisació en la qual hi ha un contacte físic.

Totalment improvisat? Cadascú fa el que vol, sense ordre ni concert?
N'hi ha unes tècniques, uns principis que està bé tenir en compte a l'hora d'improvisar, sobretot per no fer-te mal, per no lesionar-te, perquè de vegades hi ha gent que no té el cos preparat. El més important és que a les jams els participants es comuniquen entre ells. D'aquesta manera aporten, a partir de la seva experiència, nous elements al llenguatge que s'ha creat entre els dansaires.

Fa un any i mig que no anau a l'Argentina. Com ha evolucionat tot allò del corralito?
Pel que me n'han contat, van circulant més doblers que abans: la gent es pot comprar més coses que fa uns anys, però allà, en general, es viu absolutament al dia.

Però la gent té més humor, té esperança?
Hi ha de tot: depèn del cercle en què vius. Jo em moc en un àmbit més artístic, de creació, en el qual el fet que siguin limitats els recursos propicia que la gent col·labori i s'ajudi.

Com fou el primer viatge a Mallorca? Hi trobàreu els antípodes de la vostra manera de veure el món?
El primer cop que vaig venir va ser el 2006. No sabia que vendria a parar aquí. Primer, vaig anar a visitar el meu germà a Benidorm. Tenia curiositat per tot, pel món que tenia davant meu. Duia una motxilla i anava a l'aventura. Llavors, vaig saber que es ballava contact a Barcelona i me n'hi vaig anar. M'havien parlat de Mallorca i em feia molta gràcia que fos una illa: me la imaginava com als relats d'El principet, que veia la sortida del sol damunt la mar i, també, la posta.

Venguéreu "a porta freda", sense conèixer ningú?
Tenia una amiga mallorquina que em va rebre a ca seva, de manera que vaig venir. Jo parlava del contact a tothom. En vaig començar a fer classe i vaig veure que podia quedar fent feina amb el contact, que és el que m'agrada.

Quina és la diferència principal, l'essencial, entre la civilització argentina i la d'aquí?
La simplicitat, perquè al meu país no necessites tant com a Europa per realitzar-te. Crec que aquí, en la societat europea, es dóna més importància a tot allò que és material. He de reconèixer, però, que també m'agrada aquest costat de la cosa.

Venguéreu amb el cor compromès amb cap amor o el trobàreu a Mallorca?
Una altra de les raons per les quals vaig quedar és que em vaig enamorar d'un mallorquí. Era un amic de l'al·lota que m'havia acollit. Al principi, estiguérem dos anys junts durant els quals jo anava i venia, però aquell llaç emocional sempre hi era i, al cap i a la fi, va fer que em decidís.

Quin lloc ocupa l'amor en la vostra classificació dels valors humans?
Per mi és molt important, encara que darrerament he anat més per feina, amb la dansa, però reconec que ocupa un dels primers llocs de la classificació.

I la maternitat? Creis que és l'objectiu principal de qualsevol dona?
Jo abans pensava que no seria mare mai, que no era necessari, però ara començ a afluixar un poc: la idea em ve al cap. Però hi ha dones que creuen que tot això depèn de l'instint i és inevitable.

El vostre art us xucla tota l'energia? Està per sobre de les altres coses de la vida?
Hi va haver un temps que sí i tot es basava en la idea que el temps és art, però ara, potser per l'edat i l'experiència, el consider només un llenguatge amb el qual m'exprés i pens que hi ha altres coses importants, també.

Quan sigueu padrineta, com contareu als néts, amb quatre paraules, el món en què us ha tocat viure?
Els contaré que la tecnologia ens obrí totes unes possibilitats que no imaginàvem, però és ver que ells viuran moltes més coses. Tot això encara ha de créixer mes.