Desenes de periodistes, fent guàrdia davant l'edifici on viurà a partir d'ara Dominique Strauss-Kahn, exdirector de l'FMI i acusat d'abús sexual. | ANDREW GOMBERT

TW
0

Després de la dimissió de Dominique Strauss-Kahn, fins ara director del Fons Monetari Internacional (FMI), per un escàndol sexual a Nova York, s'obre la cursa per elegir-ne el successor al capdavant de l'organisme econòmic. L'FMI informà ahir que demà, dilluns, començarà un procés "obert, basat en mèrits i transparent", que conclourà el 30 de juny amb l'elecció del nou director gerent de la institució. La promesa de transparència posa fi a l'hermetisme que ha envoltat la designació del responsable de l'organisme, dirigit per un europeu des de la seva creació, el 1945, en virtut d'un pacte que atorga la presidència del Banc Mundial (BM) a un nord-americà. Tanmateix, el creixent pes global dels emergents ha posat en qüestió aquest privilegi. El món en desenvolupament exigeix ara que es canviï un sistema que considera desfasat.

El període de nominacions per a la presentació de candidatures es prolongarà fins al 10 de juny. Els candidats hauran de tenir una "distingida trajectòria en la gestió de polítiques econòmiques al nivell més alt", segons indicà ahir el Consell Executiu de l'FMI, integrat per 24 membres que representen els 187 països de la institució. Una vegada rebudes les nominacions, el Comitè Executiu farà pública una llista amb tres candidats.

Si el nombre d'aspirants proposats és superior a tres, l'FMI mantindrà "en secret" els noms dels preseleccionats fins que tingui la terna elegida, tenint en compte els mèrits del candidat i sense que entrin en joc "preferències geogràfiques". Els membres del Consell Executiu entrevistaran els aspirants al lideratge de l'FMI a Washington i n'elegiran un després de sospesar-ne "les fortaleses".

Encara que l'òrgan executiu pot sotmetre la decisió a votació, la idea és elegir-lo per consens. Dominique Strauss-Kahn va dimitir del seu lloc al capdavant de l'FMI dijous de matinada amb "infinita tristesa" enmig d'un escàndol sexual que amenaça d'arruïnar-li la reeixida carrera.

Candidat europeu

La UE ha expressat la intenció d'elegir un candidat de consens. Tots els indicis apunten cap a la ministra de Finances francesa, Christine Lagarde, qui ha rebut suports, com el de la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker, i el primer ministre italià, Silvio Berlusconi. En aquest sentit, Merkel reiterà ahir el suport a Lagarde i assegurà que la francesa n'és una "excel·lent" candidata. "Sempre he dit, que la ministra francesa de Finances és una figura excel·lent i experimentada", assegurà la cancellera alemanya.