Schengen, qüestionat

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, i el president de França, Nicolas Sarkozy, van demanar ahir als seus socis comunitaris que es realitzin canvis en el tractat de Schengen per afrontar crisis migratòries com la que viu Itàlia amb l'arribada massiva d'indocumentats del nord d'Àfrica. Els dos mandataris es van reunir a Roma per tractar, entre d'altres temes, la situació al nord d'Àfrica i la crisi migratòria que havia generat tensions entre els dos governs en les darreres setmanes, una qüestió, que tant Sarkozy com Berlusconi van voler donar ahir per tancada.

"Hem parlat d'Schengen. Les coses han de ser regulades entre països amics sobre la base del dret existent. No n'hi ja cap que volgui negar Schengen, però en circumstàncies excepcionals hem acordat que hi pugui haver variacions que han de ser treballades de manera conjunta", va comentar Berlusconi en una compareixença de premsa. "França cada any ha rebut més de 50.000 immigrants. Itàlia n'ha rebut, al contrari, una mitjana de 10.000. L'esforç de França ha estat cinc vegades superior a l'esforç fet per Itàlia i d'això nosaltres som conscients", va afegir. Per part seva, Sarkozy indicà que el desig de França és que Schengen, el tractat que estableix una única frontera europea, "continuï viu, però perquè visqui ha de ser reformat", i afirmà que, a més d'"enfortir" aquesta zona de lliure circulació, cal reforçar l'Agència Europea de Fronteres Exteriors.

Carta conjunta

De la cimera bilateral, en la qual van participar, a més, els ministres d'Interior, Economia i Exteriors d'ambdós països, surt una carta conjunta per al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. En la missiva es fa referència als canvis que tant Itàlia com França demanen als seus socis comunitaris sobre Schengen, uns canvis que, segons ambdós governs, es justifiquen per la possibilitat que la situació migratòria de la Mediterrània es transformi en una pèrdua de confiança dels ciutadans sobre la lliure circulació europea.

La carta aborda, a més, la qüestió de l'anomenat "règim d'asil europeu comú", una exigència que França i Itàlia pretenen que es concreti d'aquí a final de 2012 i que "haurà d'intentar assolir com mñes aviat millor la màxima convergència de legislacions" entre els països de la Unió Europea. "Si un flux massiu de refugiats des de Líbia es verificàs, la Unió Europea hauria d'estar en disposició d'adoptar -partint d'un pla operatiu definit prèviament- mecanismes de solidaritat específics per a la concessió de la protecció temporal a aquestes persones, tenint en compte les capacitats d'acollida de cada un dels socis", indica el text.

Amb l'ànim ja calmat quant a la immigració, Sarkozy i Berlusconi van abordar, a més, la qüestió de la seguretat nuclear i la crisi de Líbia, per a la qual ratificaren el compromís de fer complir la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU i de donar suport als rebels en el règim de Moammar al-Gaddafi. Berlusconi va haver de justificar l'anunci que havia fet dilluns que els avions militars italians s'afegiran als bombardeigs aliats sobre objectius de les tropes de Gaddafi, una decisió amb la qual no estan d'acord els seus socis de Govern. Per part seva, Sarkozy, qui juntament amb Berlusconi va demanar, a més, la cessació de la violència a Síria i un major suport financer d'Europa cap als països de la ribera sud de la Mediterrània, va insistir que el seu Govern no enviarà tropes terrestres a Líbia.