“En cap de setmana, Palma sembla una ciutat fantasma”

Té orígens mallorquins perquè el seu padrí andritxol, per part de mare, havia emigrat a Bordeus a principis del segle XX. Però aquell home no hi va poder treballar gaire temps seguit, en aquella primera etapa, perquè quan tenia devuit anys el reclutaren des d'Espanya per anar a lluitar a la guerra del Marroc. Llavors, en tornar a Mallorca, va conèixer una al·lota del seu poble i partiren tots dos cap a França, on es casaren, compraren un restaurant i tingueren dues filles, una de les quals és la mare de Tània Frau, que va néixer a la capital d'Aquitània el 1954. Uns anys després, els padrins muntaren un restaurant a cada una de les filles i es retiraren a Mallorca, on les deixaren amb un pròsper negoci. Mentrestant, es produí un canvi important perquè els seus pares tenien un matrimoni amic -ella era la cònsol americana a Bordeus- que se n'anava a Washington i que s'oferí a endur-se-la perquè hi aprengués l'anglès i, al mateix temps, criàs en francès una criatura que tenien. Així que, en acabar el batxiller superior, Tània partí cap a Amèrica i, un any després, cap a Haití, la següent destinació de la cònsol. Finalment, decidí venir a Palma, amb la il·usió de fer feina en turisme, que aleshores estava en plena expansió i oferia tot un món d'oportunitats.

Quines diferències hi ha entre viure "a la francesa" i viure "a la mallorquina"?
Bordeus és una ciutat molt europea on es feia molta feina, però els horaris eren molt curts. A les set de l'horabaixa, quan començaven els informatius, tothom ja havia sopat i a les deu, que acabava el film, se n'anava a jeure. Mallorca era molt diferent, era com més lliure quant a passar-s'ho bé, amb vetlades llargues. Jo, quan veníem de vacances, anava al cinema amb la meva cosina, fèiem excursions, enceníem una fogatera, cantàvem, i tot això m'agradava molt, així que vaig pensar "jo vull fer aquesta vida".

Anàreu a viure amb la família o pel vostre compte?
Al principi vivia a cals padrins, a Andratx, i mentrestant cercava una escola per aprendre més coses, per la qual cosa vaig fer secretariat de direcció i mandos intermedios a Monti-sion. Al cap de tres anys, ja m'incorporava a una gran cadena d'agències de viatges, que era la meta que m'havia imposat. Vaig estar més de vint anys fent feina en turisme.

Havíeu tingut pretendents a Bordeus?
No, perquè en partir d'allà tenia desset anys i no hi havia hagut temps ni ocasió per a aquestes coses. Entre els estudis i els horaris que t'he contat, no n'hi havia hagut cap oportunitat. Llavors, els dies de festa, com que anàvem a una casa que els meus pares tenien al camp, allà no me'n sortien, de pretendents, la veritat.

Doncs quan i on us arribà l'amour?
Va ser aquí. Jo anava amb els amics d'Ariany, amb la meva amiga, que era germana de qui seria el meu home. Aleshores els seus pares posaren un pis per als fills a Palma, perquè tots hi estudiaven, jo m'hi vaig incorporar i vaig conèixer Llorenç.
Però arribà un canvi important a la vostra vida, en passar del turisme al món de la moda.
Amb els ordinadors va desaparèixer el tracte directe, humà, amb els hotelers i clients, la dinàmica que a mi tant m'agradava, perquè tot estava sistematitzat a través de les màquines; per tant, vaig decidir canviar de feina.

Fou complicat el canvi?
Bé, l'any 1999 vaig conèixer dissenyadors mallorquins amb nom, com Joana Borràs i Tolo Crespí, que ens animaren, a la meva cunyada (creadora d'Ars Jove) i a mi, a entrar en el món de la moda, així que férem una escola de disseny i la posàrem en marxa, amb la bona sort que sortí una llei que homologava aquests estudis amb una diplomatura universitària. I finalment deixàrem l'escola en mans del grup Fleming i nosaltres hem continuat amb la fundació Ars Nova.

Des de la vostra experiència en turisme, trobau que Palma es troba en un bon moment?
A Palma s'hauria de canviar el xip dels comerciants i dels restauradors, sobretot els dissabtes i diumenges, perquè la ciutat no es gaudeix si no és en hores punta de comerç; tot està tancat a partir de les vuit del vespre. I els turistes, què han de fer? Anar a la catedral tot el dia? En altres indrets turístics, està tot obert els dies festius, però la veritat és que en cap de setmana Palma sembla una ciutat fantasma.