TW
4

En una societat desenvolupada, ens podem trobar amb un quadre semblant a aquest: alumnes que no tenen cap necessitat que els obligui a esforçar-se, que des del seu naixement han après a fer el que més els satisfeia, allò que més els agradava i han dedicat tot el seu esforç a aconseguir-ho; pares i mares que desitgen que els seus infants aprenguin el màxim de coneixements i destreses amb el mínim de temps i que siguin els primers en qualsevol disciplina; autoritats educatives, de vegades induïdes per la seva ideologia, que inflen un currículum al màxim, perquè l'escola compleixi tots els objectius que ha assenyalat la societat, que és que solucioni tots els problemes existents, sense estar disposats a proporcionar gaire ajuda; i un professorat que es troba totalment condicionat per un alumnat que no té ganes de fer feina, unes famílies que volen que els seus fills i filles aconsegueixin resultats excel·lents, una societat preparada per culpar-los dels mals resultats obtinguts i una Administració que tampoc no es fia de la seva feina.

No crec que l'escola hagi d'admetre les idees d'uns quants que s'encaparren a pensar que allò és un lloc d'on han de sortir alumnes com si fossin enciclopèdies i preparats per assistir als concursos televisius de moda a demostrar que s'han après molts de continguts sense cap tipus de significat; o d'altres que, per contra, pretenguin alentir els seus aprenentatges per tal de fer viure els infants en una espècie de nirvana. Tampoc no ha d'estar fermada a haver d'acabar el currículum assenyalat ni el llibre de text comprat. L'escola ha d'intentar formar persones a partir del seu ritme d'aprenentatge i de la seva experiència, perquè puguin sobreviure en la societat que els correspondrà. Ha de preparar ciutadans capaços de millorar el món en què els correspongui viure.