Educar sense presses

El curs dels temps ha concedit a la immediatesa un rol predominant. Avui dia, sembla que tots estam ansiosos per tal d'aconseguir tan aviat com sigui possible aquelles fites que ens marcam, sense esperar, talment la paciència fos una virtut en perill d'extinció. L'estrès ha passat de ser un vocable usat esporàdicament a convertir-se en un element quotidià en la vida de molta gent. De fet, és una angoixa que ja no forma part només de l'esfera laboral, sinó que amb el temps s'ha traslladat a molts àmbits de l'existència. En aquest sentit, comencen a ser notòries les veus que denuncien que el sistema educatiu que ens empara demana contínuament resultats a curt termini, cosa que acaba generant un seguit d'efectes negatius sobre els processos d'aprenentatge.

Arran de tot això, pareix que el moviment Slow troba de cada vegada més adeptes en el camp de l'educació. No debades, conceptes com ara slow school, slow parenting i slow education es presenten com a alternatives viables a favor d'una nova manera d'entendre l'aprenentatge menys accelerat. Tanmateix, en el marc en el qual es formen les noves generacions a casa nostra, s'exigeix que s'assoleixin objectius de vegades un poc ambiciosos en relació amb les condicions en les quals es de- senvolupa el procés acadèmic.

Els programes, massa carregats de continguts, sovint s'utilitzen des d'aquesta proposta pedagògica per justificar alguns dels casos de fracàs escolar que s'observen diàriament als centres docents europeus. Tant és així, que alguns d'aquests especialistes associen la situació de pressió a la qual estan sotmeses moltes d'aquestes persones amb el signe negatiu dels seus resultats formatius. En què consisteix, emperò, la proposta Slow? Fonamentalment, es tracta d'impulsar una educació que no sigui tan rígida. Així, se'n planteja un model en què no resultin tan importants els resultats ni la competitivitat entre els estudiants. En canvi, des d'aquesta òptica es defensa un marc en el qual cada alumne vagi avançant en el seu itinerari, assimilant bé cada un dels continguts tractats i amb el ritme que li sigui més apropiat. D'alguna manera, s'hi intenta incentivar que siguin les activitats educatives les que vagin definint la temporalització i no a l'inrevés.

Observant el tarannà d'aquest enfocament, s'hi pot intuir que es tracta d'una proposta concebuda a partir d'una potent inversió en estratègies relacionades amb l'atenció de la diversitat. A tot això s'hi afegeix que resulta contraproduent avançar continguts als alumnes, com es practica en molts centres en els quals es pensa que, si els infants aprenen a llegir o a fer multiplicacions abans d'hora, obtindran més beneficis amb vista al seu futur. En relació amb aquesta tendència, des del moviment Slow recomanen que es respecti el procés d'adquisició de coneixements a una edat adequada, de manera que es propicia que els escolars que cursen nivells baixos de l'arbre educatiu Infantil i els primers cursos de Primària- no acumulin deures i més deures els caps de setmana i els horabaixes. Els nins i nines necessiten tenir temps per jugar i estimular la seva creativitat més enllà de la rigidesa dels horaris que els marquen des de ben petits, en moltes ocasions també des de casa. Aquestes idees no esdevenen utòpiques ni llunyanes: de fet, alguns dels models educatius que generen resultats millors inclouen algunes d'aquestes pautes.