La festa de la paraula electrònica

"L'entrada en la segona dècada del segle XXI revela un escenari apassionant. L'hegemonia de la paraula impresa es comença a erosionar i fa lloc a altres paraules antigues i novíssimes. Assistim al renaixement d'una oralitat plural i, al mateix temps, la irrupció de la paraula electrònica altera la manera de crear, publicar i distribuir literatura". Amb aquesta consciència d'impàs, el cap del Departament d'Activitats Culturals del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Juan Insúa, donava el sus a l'autobatiada celebració de la literatura amplificada. Amb la consciència que la cultura és viva i evoluciona, tingué lloc la setmana passada la sisena edició de Kosmòpolis, una trobada ben marcada per activitats que tenen a veure amb la transmissió de la paraula mitjançant la via digital.

Obertura

Ens confirmen que la coincidència del certamen amb l'esclat de la primavera no és casual. Aquest temps marca un impuls renovat per a la cita, en la qual s'ha desplegat un programa de màxima intensitat. L'objectiu que s'ha volgut assolir ha estat el de mostrar que la complexitat de la realitat s'amplifica constantment i que, tanmateix, la literatura resisteix com l'únic discurs que no mira de modelar el món amb clixés, ideologies ni fronteres. És diversa, oberta i participativa, just com en essència és, o hauria de ser, la xarxa internauta. A més, Insúa destaca, com un dels fets que expliquen l'augment de l'atenció cap a la paraula de format electrònic, la constatació que enguany serà l'any de la immersió definitiva en la cultura digital.

Per això, l'organització posà a l'abast del ciutadà plataformes com Twitter i Facebook, l'streaming i un blog, i un diari digital per no perdre detall del festival. El vincle entre tendències culturals i la progressiva digitalització que tant la societat com la literatura han experimentat es demostren des d'alguns temes claus. En són exemples la transformació de gèneres i formats que implica la diversificació dels dispositius de lectura; l'aparició de noves espècies de lectors i escriptors; l'autoria coral, que s'obre pas a través de les xarxes socials, i l'explosió de creativitat literària que té lloc a dins i a fora d'internet, amb ítems com la twitteratura -les narracions en píndoles de 140 caràcters-.

Llavor de canvi

La reunió ha expressat el diàleg entre les arts i les ciències, i aquest intercanvi continu l'han reivindicat figures emergents de l'escena literària que no s'han volgut perdre aquest esdeveniment, que s'organitza cada dos anys a la Ciutat Comtal. És el cas d'Ian McEwan, Janne Teller, Enrique Vila-Matas i Alessandro Baricco, entre desenes de literats.

Com a exemple, s'hi tractà la revolució de Wikileaks i el paper de les xarxes socials com a motor de les revoltes democràtiques del món àrab, en un diàleg obert entre les escriptores tunisianes Sihem Bensedrine i Javeria Riziyi Kabani. Així mateix, el poeta Joan Margarit recità textos des d'un llibre electrònic i Baricco uní dues grans figures de les lletres amb un dels principals gurus de les noves tecnologies en la conferència Homer, Flaubert i Steve Jobs.

Per la seva banda, els diàlegs K integren un dels eixos centrals de Kosmòpolis i reuniren McEwan i Jorge Wagensberg per parlar dels ponts que creixen i s'enforteixen dia a dia entre ciència i literatura. Com a colofó, la presència determinant de la tecnologia de la informació en aquestes jornades quedà plasmada clarament en una jam d'escriptura que durà set hores. Aquesta fou la primera novel·la redactada en directe i de manera simultània per part de deu autors, entre els quals trobam joves valors de les lletres catalanes com Laura Fernández, Jordi Puntí, Andrés Neuman, Flàvia Company i Jordi Carrión.

Kosmòpolis batega avui amb més vigor que mai i amb la voluntat d'esdevenir una de les noves cartografies que resultin útils per revisar la mirada occidental sobre el món, un poc qüestionada per les tendències més actuals. Parats drets davant les diferents crisis que ens assolen, proposen una reivindicació de la literatura amplificada, regida per la interacció permanent de les arts amb les ciències i exaltant l'aventura del coneixement, la imaginació i la sorpresa, en un entorn obert i canviant.