El jove tunisenc Mohamed Buazizi, convertit en símbol de la revolta àrab i que morí fa dos mesos, no sols va cremar la seva pròpia humiliació en immolar-se, sinó que també va calar foc l'ancien régime" àrab. Sense pretendre-ho, Buazizi, un humil venedor ambulant de 26 anys, va posar en evidència la desconnexió entre els dirigents que es perpetuaven en el poder i les joves poblacions amb ànsies de canvi i transparència, que es mouen sense censura per internet.
Quan la Policia va confiscar el carro de fruita i verdura a Buazizi, el jove es va ruixar amb benzina. El llumí que la va encendre també va cremar la línia vermella entre poblacions sense expectatives econòmiques i els seus dirigents i clans familiars, amb milions de dòlars en comptes corrents fora dels seus països. Aquestes secretes fortunes, xifrades en milers de milions de dòlars, s'han donat a conèixer a poc a poc, a mesura que els països occidentals que les custodien reaccionaven a les peticions d'opositors i ciutadans d'aquests països. Suïssa va congelar el 19 de gener, amb efecte immediat, els fons bancaris i béns immobles del president tunisià enderrocat, Zine al-Abidine Ben Ali, i de la seva família, gairebé en paral·lel a l'obertura, al país àrab, d'una investigació sobre ell per "adquisició il·legal de béns" i per "dipòsits financers il·lícits".
A Egipte, la Justícia va prohibir el passat 28 de febrer a l'expresident Hosni Mubarak sortir del país; a més, va congelar-li tots els béns i comptes bancaris, una mesura que també afecta la seva família directa. Segons el diari britànic The Guardian i el canal de televisió nord-americà ABC, la fortuna acumulada per la família Mubarak es calcula entre 40.000 i 70.000 milions de dòlars, amb múltiples propietats a Egipte i actius dipositats en entitats bancàries a Suïssa i el Regne Unit.
Viena va ordenar congelar les que posseeixen al país els membres de la família de Moammar al- Gaddafi, en resposta a una informació del diari Wiene Zeitung sobre l'existència, a Àustria, de 1.200 milions d'euros pertanyents al dictador libi i el seu entorn més proper. Espanya, els Estats Units i el Canadà han fet el mateix en una iniciativa que també han seguit altres països.
La protesta s'estén
La revolta àrab que va desencadenar el jove Buazizi, sense adscripció política, va començar a incendiar "castells" presidencials de façana democràtica, però acaba arrassant amb embasaments electorals dissenyats per a la perpetuació en el poder.
Ben Ali va ser el primer que, després de quedar 23 anys al capdavant de Tunísia, va marxar-ne el passat 14 de gener, després de 28 dies de protestes populars. Durant aquestes protestes, uns 66 ciutadans tunisians van perdre la vida, segons les associacions de drets humans.
Mubarak va dimitir l'11 de febrer, després de tres dècades en el poder i de suportar una sublevació als carrers egipcis que va durar desset dies, des del 25 de gener fins a l'11 de febrer. Durant aquell temps, més de 300 persones van morir, 3.000 van resultar ferides i centenars més detingudes, segons dades de l'ONU. Mentrestant, Abdelaziz Bouteflika ha reprimit a Algèria les majors manifestacions en una dècada contra el règim.
A Líbia, Gaddafi s'aferra a allò que li queda de poder des que va començar la revolta el passat 17 de febrer. Després d'una setmana de bombardejos aliats, en compliment de la resolució 1.973 de l'ONU, segons la qual s'establia la zona d'exclusió àeria, Gaddafi continua amb el discurs "alienat" en defensa d'una "croada" contra la seva persona. Les víctimes mortals en el conflicte ja superen les 8.000. Però els rebels continuen plantant cara i no aturaran fins que aconsegueixin la claudicació del coronel, al poder des de 1969.
La metxa ha pres també a Bahrain, on els manifestants han aconseguit, per ara, que el rei, el xeic Hamad bin Isa al-Khalifa, remodelàs el Govern, la mateixa mesura que va prendre el monarca Jordà, Abdalá, després de les primeres protestes al seu país. Tot i així, les revoltes opositores continuen en ambdós països, en especial a Jordània. Aquesta setmana, la revolta al país es cobrà la primera víctima a mans de la Polícia.
Sigui com sigui, a banda del conflicte ja internacional de Líbia, l'actualitat se centra a Iemen i Síria.
El president iemenita, Ali Abdalá Saleh, que és al poder des de 1990, ja renuncià a presentar-se a la reelecció, davant la pressió popular. Els opositors volen, però, la marxa inmediata del Saleh, qui negocia una sortida davant una crisi que es torna insostenible des de la matança del passat 18 de març a Sanaa, on 52 opositors varen perdre la vida a mans de franctiradors.
El presidente siri Bashar al-Assad, succesor del Govern del seu pare, s'enfronta a la pitjor crisi en 11 anys al poder, en una setmana en què almenys 52 persones han perdut la vida en un incendi iniciat per un jove tunisenc mitjançant una llauna de benzina i un llumí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.