Vigilant la radiació de tota la Terra

Un organisme de l'ONU s'encarrega, des de l'any 2000, de mesurar la radiació nuclear a tot el planeta. L'Organització per a la prohibició total de proves nuclears (CTBTO) té actualment 264 estacions arreu del món

EfePALMA27/03/11 0:00

Des de fa dues setmanes, el món científic observa amb màxim interès el desplaçament de la radiació procedent de la central nuclear japonesa de Fukushima, les partícules de la qual ja han arribat a Islàndia, de camí cap a l'Europa continental.

Els experts basen els càlculs en les dades que reben diàriament de les estacions de mesurament de la comissió preparatòria de l'Organització per a la prohibició total de proves nuclears (CTBTO). Amb seu a Viena, aquesta institució de Nacions Unides, encara poc coneguda, no es troba en ple funcionament, en espera que una desena d'estats amb programes nuclears importants ratifiquin un tractat firmat el 1996 per 182 països.

L'objectiu de la CTBTO és muntar una xarxa de 337 estacions de mesurament sísmic, hidroacústic, subsònic i també de radioisòtops per poder detectar qualsevol detonació atòmica. Les instal·lacions es troben en 89 països i en arxipèlags situats a tots els oceans del planeta.

Des de l'any 2000, quan es va llançar aquesta xarxa de supervisió, la CTBTO ha muntat 264 d'aquestes estacions, amb una inversió d'uns mil milions de dòlars procedent dels països signataris. Algunes d'aquestes instal·lacions es troben en llocs tan recòndits com l'illa de Pasqua (Xile) i l'Antàrtida, però també en centres urbans com Buenos Aires, Pequín i Melburne (Austràlia). Al Japó mateix hi ha dues estacions de mesurament, una a l'illa d'Okinawa i l'altra, a Gunma, a prop de Tòquio.

Detecció de partícules

Les presumptes empremtes de partícules radioactives de Fukushima han estat detectades des del començament del desastre a les estacions de Hawaii, Wake Island, Sacramento i Charlottesville (totes als EUA); i des del passat dia 20, també a Islàndia. Es tracta d'equips d'última tecnologia que requereixen una atenció científica local "per poder transmetre dades tots els dies de l'any cap a la central de la CTBTO (a Viena)", explica Robert Werzi, físic nuclear austríac i responsable de manteniment de les estacions de mesurament de l'organització.

Un dels punts de mesurament de l'aire es troba a la teulada de la seu vienesa de l'ONU, que acull també la CTBTO i els seus 260 empleats. L'estació absorbeix primer l'aire i el passa per un filtre especial, que després és comprimit en un petit disc. Aquests discs són analitzats pels científics de la CTBTO en equips de màxima sensibilitat per determinar la presència de partícules radioactives o el nivell de contaminació. "La xarxa ha estat dissenyada per a nivells molt baixos de radioactivitat, per la qual cosa no va ser difícil detectar-la després de l'accident de Fukushima", assegura Werzi.

Els discs amb els filtres d'aire són enviats de les estacions de tot el món a Viena, on són arxivats a les instal·lacions de l'organització. Segons destaca Werzi, aquests discs tenen gran importància científica, ja que són l'única evidència sobre la contaminació o radiació mesurada en un determinat moment. La CTBTO lliura les seves dades a unes 1.200 institucions acadèmiques i científiques de 120 països membres, que poden disposar lliurement d'aquesta informació, tal com ho fa, des de la setmana passada, la central meteorològica d'Àustria (ZAMG), que difon aquestes dades.