El Congrés dels Diputats ahir al matí.

El Congrés dels Diputats ahir al matí. | Chema Moya

C.A./AgènciesMadrid23/03/11 0:00
TW
0

El Congrés dels Diputats autoritzà ahir -amb el suport de tots els grups, llevat d'IU i BNG- la participació espanyola en l'operació militar a Líbia. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, fou l'encarregat de defensar la legalitat i legitimitat de la missió, basada en "un principi humanitari". Després de més de dues hores de debat, 336 diputats votaren a favor de la iniciativa, 3 hi expressaren rebuig i hi hagué una abstenció, per equivocació, d'un diputat del PP. D'aquesta manera, el Parlament donà llum verda perquè prop de 500 militars espanyols participin durant un mes en el control de la zona d'exclusió aèria i tres mesos en l'embargament d'armes, dins l'operació Odissea de l'Alba.

En la seva intervenció, Zapatero afirmà que l'operació militar no persegueix expulsar el coronel Gaddafi del país, sinó "posar fi als assassinats del seu poble". Després d'indicar que es tracta d'una "petició prudent", Zapatero va dir que fins ara la missió internacional ha permès la cessació dels atacs indiscriminats a la població. Advertí que "mentre existeixi el risc que Gaddafi torni a atacar el seu poble, aplicarem la força necessària per impedir-ho".
Després de deixar clar que en cap cas no hi haurà una intervenció terrestre, Zapatero no volgué aventurar quines passes es faran si continua el règim, convençut que els bombardeigs, les sancions i els embargaments "produiran efectes". "Allò ideal seria el canvi de règim polític, la transició a la democràcia com s'ha viscut a Tunísia i a Egipte", digué.

Zapatero agraí el suport de tots els grups i especialment el del PP, el president del qual, Mariano Rajoy, afirmà que "no està clar" que l'operació militar internacional contra Gaddafi aconsegueixi el seu objectiu: expulsar el líder libi del poder. En la seva intervenció, Rajoy féu costat a la missió, encara que mostrà els seus dubtes sobre un conflicte que corre el risc de convertir-se en una "guerra civil" i "d'enquistar-se".

Disputa

Els portaveus d'IU i BNG, Gaspar Llamazares i Francisco Jorquera, respectivament -que hi votaren en contra-, ressuscitaren el "no a la guerra". Amb l'emblema que s'usà fa 8 anys per rebutjar la de l'Iraq a la solapa, Llamazares va retreure a Zapatero: "Qui l'ha vist i qui el veu". Assegurà que l'argument "no són els drets humans ni la democràcia a Líbia", perquè ambdós principis "no s'exporten ni s'imposen en una guerra". També Jorquera expressà que no creu "en la bondat de les intencions dels aliats" i assenyalà que l'operació militar només contribuirà a engrandir els problemes i a accentuar la destrucció del país que es diu que volen reconstruir.

El final del debat el monopolitzà la picabaralla entre Zapatero i Llamazares, qui, recordant José María Aznar i la guerra de l'Iraq, afirmà que no entén què ocorre amb els presidents del Govern quan acaben les seves legislatures, que "perden el contacte amb la gent". Tanmateix, Zapatero defensà la "coherència" dels socialistes, que rebutjaren la guerra de l'Iraq perquè no tenia aval de l'ONU i donaren suport a la d'Afganistan perquè sí que el tenia, com és el cas de Líbia.

Obama acorda amb França i Regne Unit que l'OTAN hi tingui un paper clau

França, Regne Unit i EUA s'han posat d'acord que l'OTAN exerceixi "un paper clau" en l'estructura de comandament de les operacions militars a Líbia, va informar ahir la Casa Blanca. D'aquesta manera, s'aconseguia establir una posició comuna i més ferma entre els països aliats, després que dilluns sorgissin les primeres discrepàncies en el si de la coalició entorn del nivell d'implicació que havia d'adoptar l'OTAN, especialment pel que fa al seu paper en la imposició de la zona d'exclusió aèria.

Segons informà el conseller de Seguretat Nacional adjunt Ben Rhodes, Obama conversà amb el seu homòleg francès, Nicolas Sarkozy, i amb el premier britànic, David Cameron. En sengles converses, Obama repassà "els progressos substancials que s'han fet per aturar l'avanç de les forces de Moammar al-Gaddafi a Bengasi i l'establiment d'una zona d'exclusió aèria a Líbia", declarà Rhodes. Els tres van acordar que "l'OTAN hauria d'exercir un paper clau en l'estructura de comandament en el futur". Tot i això, val a dir que, hores abans d'aquesta entesa, el Govern francès proposava crear el que anomenà una "direcció política" de la intervenció a Líbia i sota la responsabilitat dels ministres de Defensa de la coalició, malgrat que sense excloure'n l'OTAN.

Mentrestant, els països que formen l'Aliança Atlàntica van acordar ahir que l'organització utilitzi els seus mitjans navals per aplicar l'embargament d'armes sobre Líbia, aprovat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La decisió va ser presa pels ambaixadors dels 28 estats membres en un encontre del Consell Atlàntic, l'òrgan executiu de l'OTAN, que discuteix des de fa dies el paper de l'Aliança en l'operació a Líbia. Segons fonts diplomàtiques, els ambaixadors continuen discutint encara altres opcions, com la possible participació en la zona d'exclusió aèria.

Nit de combats a Trípoli

La capital Líbia tornà a patir ahir, per quarta nit consecutiva, els combats entre les forces aliades i les lleials a Gaddafi. Tal com succeí la nit anterior, la batalla s'inicià repetint els mateixos esquemes: primer se sentí una forta explosió, seguida per les bateries antiaèries del règim. Segons va informar la cadena qatariana Al Jazira, un cap de brigada de les forces lleials al règim libi, identificat com Hussein el Warfali, fou abatut a prop de Trípoli.