TW
2

No és que l'educació emocional s'hagi posat de moda; aquest tipus d'educació ha existit sempre, però moltes vegades la persona que educava les emocions, fos pare, mare o mestra, ni se n'adonava: ho feia de manera intuïtiva, pertanyia al currículum ocult. Educava amb afecte i l'encomanava; educava amb tendresa i els infants hi responien amb sensibilitat; intentava comprendre els seus estats d'ànim i ells hi responien amb empatia. Els infants recordaven sempre aquesta persona com el millor mestre o la mestra més eficient que havien conegut.
Avui dia, l'educació s'ha massificat i el nombre de professorat ha crescut extraordinàriament, cosa que fa que no totes les persones que es dediquen a l'ensenyament estiguin preparades per fer-ho: és necessari que s'ensenyi la importància excepcional que suposa l'educació de les emocions. Igualment, és imprescindible la formació de les famílies en aquest sentit.

Practicar l'educació emocional significa alguna cosa més que instruir i fer aprendre coneixements: implica tenir clar quin model educatiu suposa. Aquest tipus d'educació és el que pot fer millorar el rendiment dels diferents tipus d'intel·ligència que s'ha d'ajudar a desenvolupar i, també, és el que pot produir un canvi en les actituds dels infants. Recordem que n'hi havia, de mestres, que no sabien què havien de fer amb els continguts actitudinals, tan importants a l'hora d'aconseguir un aprenentatge global. El treball de les emocions i dels sentiments a l'escola, des de la tutoria, des de qualsevol assignatura o des de la transversalitat, a part de millorar el rendiment escolar, és molt útil a l'hora de millorar les relacions socials i el comportament dels i de les alumnes a classe i en la seva vida, especialment si aconsegueixen un equilibri emocional, base d'una bona comunicació.