Dos F-18 espanyols, de manera conjunta amb un avió de reabastament en vol, culminaren ahir "sense novetat" la primera missió de patrulla a Líbia, un dia abans que el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, sol·liciti al Congrés l'autorització per a la participació de l'Estat en l'operació al país africà. Les tres aeronaus -els dos F-18 i un Boeing 707 de l'Exèrcit de l'Aire- sortiren dematí de la base aèria italiana de Decimomannu per contribuir al manteniment de la zona d'exclusió aèria establerta per les Nacions Unides. La ministra de Defensa, Carme Chacón, afirmà que els tres avions havien duit a terme la tasca de vigilància "sense novetat" i avançà que el submarí Tramontana, amb base a Cartagena, i la fragata Méndez Núñez havien sortit "camí de l'àrea d'operacions".
El submarí, que salpà amb una dotació d'uns 60 militars de l'Armada a bord, i la fragata de combat preveuen sumar-se al dispositiu de l'OTAN a la zona delimitada per a l'embargament a Líbia. El ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, assegurà que el Govern ha establert que la implicació espanyola en la intervenció militar internacional per fixar la franja d'exclusió durarà un mes i la participació en l'embargament, tres, ambdós prorrogables. Segons ell, l'Executiu ha remès un escrit al Congrés en el qual estableix quines són les forces militars de l'Estat que participen en l'operatiu, com també els terminis, en declaracions ofertes a Palma abans de participar en una reunió amb els dirigents del PSOE de les Balears.
"Demà (avui per al lector), el president determinarà l'explicació de la implicació d'Espanya, amb quins efectius s'hi va i en quin marge temporal", assenyalà el ministre. A més, manifestà que espera que la proposta del gabinet de Rodríguez Zapatero sobre això "tingui una aclaparadora majoria de suport parlamentari". Així doncs, per a la contribució al desplegament militar multinacional sobre Líbia, que l'Executiu sotmet avui a debat a la Cambra Baixa, el president no demanarà cap autorització "indefinida" per prendre-hi part i en preveu, entre els aspectes més destacats, que es costegi amb càrrec al pressupost del Ministeri de Defensa per a operacions de pau.
El líder popular, Mariano Rajoy, anuncià que el PP votarà a favor del concurs espanyol perquè es garanteixi la seguretat dels ciutadans i s'eviti una "matança". De fet, la missió tindrà previsiblement una convalidació gairebé absoluta, amb només tres vots en contra: el d'IU i els dos del BNG. Gaspar Llamazares, d'IU, censurà que Zapatero s'hagi "carregat" no tan sols el "No a la guerra" que es cridà respecte de l'Iraq, sinó també tot el que s'assolí el 2003 amb la mobilització en contra d'aquesta contesa.
Dubtes en el si de la coalició mentre continuen els atacs
El foc de les bateries antiaèries de Trípoli es tornà a sentir anit passada, la tercera des que van començar els atacs aeris de la coalició internacional, va informar des de la capital líbia la cadena de televisió qatariana Al Jazira.
Per part seva, l'agència oficial líbia Jana afirmava que "els imperialistes croats llancen bombes i míssils sobre algunes zones de la ciutat de Trípoli". Així mateix, el règim libi de Moammar al-Gaddafi denuncià ahir que els bombardeigs perpetrats per les forces internacionals contra la zona portuària i l'aeroport de la ciutat de Sirte han provocat la mort de "moltes persones".
Però més enllà de la contesa sobre el terreny libi per part de les forces aliades, la jornada també va estar marcada pels dubtes sorgits en el si de la coalició entorn de l'operació Odissea de l'Alba. La manca d'implicació per part de l'OTAN -els ambaixadors davant de l'OTAN no han arribat a un acord per participar en l'aplicació de l'embargament d'armes a Líbia i per establir una zona d'exclusió aèria autoritzats per l'ONU- va fer que el Govern italià reclamàs directament a l'Aliança Atlàntica que assumeixi el comandament de l'operació internacional a Líbia, alhora que advertí que si l'Aliança no agafa el control de les operacions, Itàlia es planteja reprendre el control de les seves bases militars, des de les quals estan partint avions de la coalició que ataca Líbia.
Les autoritats franceses també es referiren a aquesta situació ahir admetent que la cooperació en el si de la coalició que aplica la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Líbia encara no està "integrada".
La rematada la hi posaven els EUA, quan el mateix president del país, Barack Obama, advertia que esperava transferir el lideratge militar a Líbia als seus aliats en qüestió de dies, una vegada que les defenses antiaèries del règim de Gaddafi quedin inutilitzades.
Però mentrestant, els ambaixadors davant de l'OTAN continuaren ahir sense arribar a cap acord per participar en l'aplicació de l'embargament d'armes a Líbia i per establir-hi una zona d'exclusió aèria. "Encara no s'ha pres la decisió d'actuar", van confirmar fonts aliades que van avançar que els 28 ambaixadors tornaran a reunir-se de nou demà de matí amb l'objectiu de tractar d'arribar a "un consens" sobre la cada cop més ansiada intervenció de l'OTAN.
Els rebels intenten guanyar terreny
Els rebels libis, alliberats de la pressió de les tropes de Gaddafi entorn de Bengasi, van intentar ahir recuperar el terreny perdut abans que començassin els atacs de la coalició internacional i van continuar els combats a Ajdabiya, a la zona oriental del país, i a Misrata, a l'oest. Als voltants de Bengasi i a la carretera que la uneix amb Ajdabiya, a 160 quilòmetres al sud, es podien veure diversos tancs i vehicles calcinats després de tres dies d'atacs aeris de les forces internacionals sobre les forces de Moammar al-Gaddafi, que assetjaven el bastió rebel des de dijous passat, segons les imatges difoses pel canal de televisió qatariana Al Jazira.
Probablement, les tropes del règim van abandonar els blindats i la resta d'equipament militar poc abans que atacassin els avions de la coalició, ja que de moment no han aparegut cadàvers a la zona. Entorn d'Ajdabiya, el control del qual es van atribuir ambdós bàndols en diverses ocasions abans del començament de l'operació Odissea de l'Alba, els combats entre insurgents i forces del règim continuaven ahir.
Emboscada
Un corresponsal del diari britànic The Telegraph assegurà que no va poder arribar a Ajdabiya perquè a la carretera hi hagué una emboscada de les tropes de Gaddafi sobre els rebels, en la qual van morir quatre d'aquests darrers.
Les tropes gaddafistes semblen haver cercat refugi a les ciutats, on es troben en principi sans i estalvis dels bombardeigs aeris internacionals i lluiten pel control d'Ajdabiya amb els insurgents armats que encara són a la localitat.
Segons Abdelhafid Ghoga, vicepresident i portaveu del Consell Nacional Transitori (CNT), òrgan de direcció dels rebels a l'est del país, l'entrada oriental d'aquesta ciutat ha estat recuperada per les seves tropes. Ghoga va dir que a les milícies gaddafistes que encara continuen parapetades en alguns edificis de Bengasi se'ls ha donat de termini fins avui a la nit per rendir-se i advertí que, en cas contrari, seran considerarats "enemics de la revolució".
El portaveu del CNT rebutjà qualsevol diàleg o possible contacte dels rebels amb el règim de Trípoli, amb referència a la "marxa verda" cap a Bengasi a la qual instà ahir Moammar al-Gaddafi per "arreglar pacíficament" el conflicte.
Marxa verda
El líder libi instà ahir els libis de totes les regions del país a organitzar una "marxa verda popular estratègica" cap a Bengasi amb branques d'olivera a les mans per impedir "l'agressió estrangera", anuncià l'agència oficial líbia Jana. Segons Gaddafi, la marxa, organitzada en el marc de "la lluita contra l'agressió estrangera", havia de reagrupar desenes de tribus líbies procedents de totes les regions del país cap a la segona ciutat del país i bastió dels rebels.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La participació del exercit espanyol també pagat per Balears es purament simbòlic, fen un paper de comparsa dintre dels grans exercits angles, francès i americà. Els submarins atòmics anglesos hi francesos enviant coets Tomahawck dirigits per satèl·lits hi encertant el blanc. El petit submarí Tramontana amb motor..poff..pofff..pofff!!! dièsel fa pena al costat de tanta tecnologia militar. Potser esta vigilant el possible trafic de pateres libis de la costa a Europa on poden escapar-se gent afí al dictador boig i fora de si ....Aquest exercit espanyol el tenim per gastar, fer desfilades el dia de la Hispanidad hi......!Defensar la unidad de la patria appañola!!!....Per poc mes i segur que paguem els balears el dièsel del viatge, i tot per lo entonats que sempre han estat els espanyols volen mostrar el que mai han estat.