Evitar la farmaciola electrònica?

La xarxa s'ha identificat com el principal canal de venda i proliferació dels medicaments falsificats. Això es fonamenta en diversos factors, però entre els cabdals hi hem de veure l'anonimat que sovint du inserit el mitjà digital. Se n'aprofita el consumidor, que pot adquirir suposats fàrmacs de manera directa, sense passar per cap establiment tradicional i, per tant, eludint els estrictes controls preceptius. També hi ha l'anonimat, però, de qui es lucra a partir d'una pràctica il·lícita i que, a més, pot tenir efectes nocius en la salut de la gent. Aquest negoci preocupant s'ha demostrat difícil de controlar aquests darrers anys i, de fet, està en expansió, com ens confirma Antoni Real, president del Col·legi de Farmacèutics de les Balears.

Llei

I això que la legislació és diàfana en aquest sentit: "A l'Estat espanyol no es poden distribuir medicaments que necessitin recepta per cap canal comercial que no sigui l'apotecaria de tota la vida, la que té un responsable físic darrere i un caramull de procediments per assegurar la qualitat i el bon estat de la medecina", explica Real. En efecte, així ho marca la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris de 2006, que també concreta el rígid circuit sanitari pel qual passen els fàrmacs des d'on són produïts fins que es venen a la població. I aquest control sols pot ser assumit des de les oficines de farmàcia.

Així doncs, confirma el president dels apotecaris illencs, l'opció millor de totes per no endur-nos cap disgust és no consumir res que ens despatxin mitjançant internet, perquè gairebé amb tota probabilitat serà una falsificació amagada sota l'aparença d'un genèric. Entre els articles més recurrents a l'hora d'esdevenir falsificacions hi ha de tot, però hi tenen especial protagonisme els que s'indiquen per a determinats tipus de vida -hormones i esteroides, o contra la disfunció erèctil-, els que combaten epidèmies i els pseuproductes miracle contra malalties importants.

Molts no tenen cap principi actiu i aquest escenari en seria, potser, el millor de tots. Tanmateix, hem de saber que aquestes substàncies de procedència incerta poden generar també efectes secundaris perillosos i, si bé la incidència d'aquests casos no és del tot generalitzada, de tant en tant apareixen notícies sobre operacions policíaques que els tenen per objectiu.

La puixança de la venda il·legal d'aquest tipus de productes es deu a la llei del mercat, com explica l'inspector de la Brigada de Delictes Tecnològics de la Comissaria General de la Policia Judicial, José Rodríguez. "En general, l'activitat delictiva creix en aquells terrenys en els quals pot ser més rendible. En aquests casos, la responsabilitat penal és menor que, per exemple, en el tràfic de droga", encara que, com considera l'Organització Mundial de la Salut, és un mercat que mourà enguany una quantitat propera als 75.000 milions de dòlars.

"Les planes web que ofereixen aquests medicaments -prossegueix Rodríguez- pretenen mostrar-ne una imatge segura i fiable. Se'ls presenta com a fàrmacs amb les mateixes propietats, però més accessibles i, en casos particulars com el de la disfunció erèctil, l'anonimat també hi té el seu paper. El cas és que, mentre hi hagi gent interessada a comprar, hi haurà interessats a vendre", afirma l'inspector.

En aquest tema, com en tants d'altres, s'han publicats nombrosos estudis i potser les dades varien una mica d'un a l'altre, però la tendència general hi queda ben clara. S'ha de tenir en compte que els articles falsificats suposen prop del 10% del volum mundial de fàrmacs, un percentatge que en els països més desenvolupats representa poca cosa, però que en els menys afavorits significa, de vegades, la meitat de tots els que s'hi administren.
Així mateix, un altre dels sectors d'allò més implicats en aquesta causa és la indústria farmacèutica. De fet, es tracta d'una de les principals fonts d'informació a l'hora de saber més sobre els greus perjudicis que pot causar el consum de medicaments falsejats i que ells perceben més, evidentment, des del caire econòmic. "Ja no és pel que deixam de guanyar, sinó pel perill efectiu que representen", assegura Teresa Millán, directora d'assumptes corporatius de Lilly, una gran multinacional del ram que presentava, no fa gaire Tràfic on-line.

Webs analitzades

En aquest informe s'analitzaven 195 llocs llistats al cercador Google i que responien a les consultes "Comprar Cialis, Viagra i Levitra" durant els mesos de juliol i agost de 2010. Així, constataren que al voltant de 15.000 milions de missatges al dia -una quarta part del tràfic mundial de correu electrònic- són del tipus spam i promocionen fàrmacs fraudulents. Especialment interessant és l'anàlisi que hi fan de les webs distribuïdores. La majoria du a terme tasques d'intermediària o "pàgines mirall", la finalitat de les quals és captar clients i redirigir-los al punt de venda telemàtic en el qual s'efectuarà la transacció. Això en dificulta el rastreig, obviant-hi el fet que, molt sovint, les trames distribuïdores no estan instal·lades a Espanya, ni tan sols a Europa. Com queda reflectit en aquest estudi, els medicaments falsos parteixen del país d'elaboració mitjançant la utilització de sobres postals i personals, cosa que en dificulta prou el seguiment.

Entre els indrets identificats com a focus i productors principals d'aquest problema, hem de fixar-nos en la regió del sud-est asiàtic, amb la Xina i l'Índia com a responsables principals. Des de companyies com Lilly, insisteixen en eslògans sonors, per exemple que "Comprar fàrmacs a la xarxa és jugar a la ruleta russa". Tanmateix, allò cert de tot plegat és que la informació es manifesta encara com la vacuna millor per a múltiples mals, també en aquest temps modern.