Les quatre inqueres es troben bé i contacten amb les seves famílies

"He despenjat el telèfon i m'ha dit: 'Mamà, molts d'anys'. Llavors he començat a plorar". Ahir, sobre les onze del matí, després d'una de les nits més angoixoses de la seva vida, Magdalena Ballester rebia una trucada de la seva filla Paquita, en la qual li comunicava que tant ella com la seva germana i les dues amigues amb qui havia viatjat al Japó eren a Hiroshima, que estaven bé, que no havien advertit el terratrèmol fins a la nit de divendres i que, tal com era previst, tornaran a Mallorca dimecres.

Magdalena Ballester, que ahir complia 74 anys, és la mare de Paquita i Teresa Pons. Ambdues van partir el 24 de febrer passat de vacances al país nipó, amb dues amigues més, Pola Pericàs i Margalida Coll. Els familiars estaven angoixats perquè no en tenien notícies d'ençà que s'hi va registrar el terratrèmol i el posterior tsunami.

"M'han cridat per felicitar-me i per dir-me que estaven bé, que el sisme no els havia afectat", comentava Ballester. "La seva sort ha estat que varen començar el viatge pel nord i després varen baixar cap al sud. Si la ruta hagués estat al revés, les coses potser haurien estat d'una altra manera. De fet, no es van adonar del que havia ocorregut fins a la nit i llavors pensaren que ja era massa tard per cridar". El pare de Paquita i Teresa, Jaume Pons, no era a ca seva quan les dues filles varen trucar per felicitar la mare, sinó que era al supermercat. "Allà un veí m'ha demanat per elles, li he dit que encara no en teníem notícies i poc després la caixera ha dit que a la ràdio deien que ja les havien localitzades. He tornat a casa i la meva dona m'ho ha confirmat", relatava Jaume, qui confessà que havia passat una nit angoixosa, encara que entén que, "tal com van haver de quedar les telecomunicacions després del terratrèmol, no m'estranya que no poguessin contactar amb nosaltres".

El germà d'ambdues, Jaume Pons, comentava que "m'he posat veritablement inquiet avui dematí, quan en aixecar-me he comprovat que ningú no m'havia cridat". "El que provoca angoixa és no saber-ne res, la incertesa de no saber què ha succeït". Per part seva, Maria Mateu, la mare de Pola Pericàs, es va espantar divendres migdia en sentir que la televisió anunciava que al Japó no hi havia mallorquins. "Llavors vam saber que ningú no les tenia en compte i vam començar a cercar-les", diu Maria. "Ha estat una de les nits més angoixoses que record, potser la que més. Quan ahir (per divendres) vam veure les imatges de l'ocorregut al Japó ens espantàrem. Són imatges tremendes. Per això, estàvem tan preocupats", afegeix.