35 anys de lluita reclamant la seva llibertat

El poble sahrauí no es rendeix. Tot i viure dividits i sotmesos, continuen reclamant un Sàhara lliure. Des de la invasió de Mauritània i el Marroc, amb la Marxa Verda de 1975, l'antiga colònia espanyola viu en estat d'excepció. Després de 35 anys, inclosos 15 de guerra oberta durant els quals el Front Polisario ha aconseguit mantenir viu el poble, la solució definitiva encara no ha arribat. El Govern alauita i l'Executiu saharià continuen la lluita en el front diplomàtic. La manca d'implicació de la UE i la poca determinació de l'ONU no ajuden, ni a prop fer-hi, a fer les passes definitives.

Entre els dies 14 i 22 d'aquest mes, dos membres de Drets Humans de Mallorca han pogut comprovar in situ com es viu als camps de refugiats de l'àrea de Tinduf, on es troben al voltant de 7 campaments. També han tingut ocasió de veure una part de la zona alliberada del Sàhara. El president de l'entitat, Bernat Vicens, i Aina Calafat varen ser convidats oficialment pel Govern de la RASD. Durant aquests vuit dies, es varen poder reunir amb el president, Mohamed Abdelaziz, que els va agrair la "solidaritat del poble espanyol".

Així mateix, mantingueren encontres amb quatre ministres del seu Govern, entre ells el de Cooperació, Salec Baba Hasena; el de Sanitat, Sid Ahmed Taib; i el de Justícia, Hamada Sahna. A més, visitaren el Parlament, compost per 52 parlamentaris i en el qual foren rebuts pel president de la Cambra, Jatri Aduh. Acompanyats pel delegat del Front Polisario a les Balears, Mohamed Mustafa, Calafat i Vicens varen ser rebuts per l'associació Afrapadesa, que aglutina els familiars de morts i desapareguts durant el conflicte.

En un dels seus darrers comunicats, aquesta entitat, molt activa entre la població, es fa ressò de l'últim informe del Consell Consultiu Reial de Drets Humans del Marroc, que reconeix que el Govern alauita va cometre "crims contra la humanitat". La comissió reconeix la mort de més de 350 saharians, dels quals 144 han finat durant les incursions militars, sense precisar-ne, però, la identitat. La resta han estat segrestades o executades, incloses 115 persones en diferents quarters militars. S'hi trobarien 14 infants d'entre 3 mesos i 15 anys, com també 11 dones. L'informe admet igualment la desaparició de 43 ciutadans als centres d'Agdez i Galaat Magouna, entre ells dues dones, a part de 23 persones més a El Aaiún. Així mateix, al document es registra la mort de 13 saharians per execucions de sentències militars, a més de persecucions a càrrec de grups militars marroquins.

La vida dels refugiats

Calafat assegura que "el poble sahrauí està completament organitzat, però viu en condicions molt precàries". "El més important per a ells ja no és tant l'ajuda alimentària com donar a conèixer i poder difondre la situació en la qual viuen". Com remarca Vicens, "el problema del Sàhara no està resolt" i en això hi tenen molt a veure els diversos governs espanyols, "que no hi han duit a terme cap procés de descolonització".

Segons expliquen, els sahrauís reclamen a l'Executiu de Madrid un posicionament clar respecte de la qüestió, a més de mesures de pressió sobre el règim alauita. De la mateixa manera, es reclama a l'ONU "un paper més actiu, en lloc de ser un simple observador a la zona". Calafat i Vicens comenten que la vida als camps de refugiats, que es troben literalment enmig de la sorra, és un exemple de dignitat com a poble. Per exemple, al campament d'El Aaiún, anomenat com la capital ocupada, hi estan devers 40.000 persones que, tot i l'extrema precarietat, viuen de manera plenament organitzada. Els saharians tenen accés a l'aigua i als aliments i els infants estan escolaritzats.

El Front Polisario els proporciona mensualment una bossa bàsica per a la família, amb farina, sucre i oli de soja. "Tenen una preparació i una moral increïbles, però viuen en unes condicions molt, molt dolentes", afirma Calafat. Tot i això, en reitera la humanitat. "Els menuts no tenen joguines, però se'ls veu contents". Les dones no estan sotmeses, com sol succeir als països musulmans, sinó que són un dels pilars de la comunitat. Com que la majoria d'homes estan militaritzats, elles mantenen el pes familiar i social. "Tot gira entorn de les dones", asseguren.

A banda de menjar, obtenen ajuda per a l'electricitat i aigua d'estats que reconeixen el Sàhara. "Molts de països de l'Amèrica Llatina, com també la Xina, han fet aquesta passa. Europa no la fa perquè espera que Espanya s'hi pronunciï clarament". Certament, cal deixar palès, respecte de les relacions amb l'Executiu de Madrid, que els sahrauís "distingeixen molt bé entre el Govern espanyol i el poble". "Ells tenen en molt bona consideració el poble espanyol, que els ajuda amb molts de projectes. De Mallorca, per exemple, tothom coneix Escola en pau i Vacances en pau i n'agraeixen la feina".