Pena de mort per a Aziz

El Tribunal Suprem de l'Iraq condemnà ahir a mort Tareq Aziz, altre temps la cara coneguda del règim de Saddam Hussein al món, per la persecució de partits islàmics a l'Iraq, principalment xiïtes. El seu advocat qualificà el veredicte de "polític" i avançà que l'apel·larà. Aziz va ocupar els càrrecs de ministre d'Exteriors i de viceprimer ministre en el Govern de Saddam, i es va fer especialment conegut a tot el món durant la invasió iraquiana de Kuwait i la guerra del Golf de 1991 com a cap de la diplomàcia. Aziz, de 74 anys, era, a més, l'únic membre cristià del règim de Saddam.

"El tribunal va dictar ahir la pena de mort contra Tareq Aziz i quatre persones més per haver comès crims contra la humanitat. El càrrec d'eliminació de partits religiosos està classificat com a crim contra la humanitat", explicà el jutge Mohamed Abdul Sahab, portaveu del Tribunal Suprem. "La naturalesa dels crims és assassinat premeditat, tortura i desaparició forçosa de persones", va concretar.

L'any passat, Aziz havia estat condemnat a quinze anys de presó pel seu paper en l'assassinat de desenes de mercaders el 1992 i a set anys més per la seva participació en la desaparició forçada de kurds del nord de l'Iraq durant el règim de Saddam. La mà dreta de Saddam es va lliurar a les forces nord-americanes l'abril de 2003 -setmanes després de la invasió-, però va ser lliurat a les autoritats penitenciàries iraquianes aquell mateix any. L'agost passat, va acusar l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, en una entrevista concedida des de la seva cel·la al diari britànic The Guardian, de "deixar l'Iraq als llops" pels plans de retirada de Washington.
En l'esmentada entrevista, també defensava la seva innocència. "Totes les decisions les prenia el president Saddam Hussein. Jo tenia un càrrec polític, no vaig participar en cap dels delictes que han estat formulats personalment contra mi. Dels centenars de denúncies que hi ha, en cap no se m'esmenta personalment", subratllà.