Sense educació no hi ha ètica

Des de fa molt de temps els científics discuteixen si el comportament, el caràcter, la personalitat, la intel·ligència, etc, dels éssers humans són el resultat de factors genètics o de factors ambientals. Mai no s'han arribat a posar d'acord, però el que sembla clar és que ambdós factors tenen la seva importància. Uns han pensat que era més important l'herència i d'altres han cregut que era l'ambient, l'entorn social que envoltava l'infant, el que tenia més importància. No existeixen dubtes que hi ha malalties que són de transmissió hereditària, i aspectes com la intel·ligència, el caràcter i la personalitat, que quedaran marcats pel component genètic, però l'entorn pot modificar-los. En canvi, el conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes i que proporcionen el sentit ètic de la vida crec que són ensenyats i apresos a partir de la família, de l'escola i de la societat en general, és a dir, una persona educada queda preparada per actuar èticament a la seva vida quotidiana.

La pregunta que es fan moltes famílies és la següent: "per què hem tengut tres fills que tenen un comportament tan diferent si els hem educat igual?" Aquí molta gent sol contestar: "perquè són com surten, són com neixen, no hi té res a veure l'educació que han rebut". La pregunta significa que confiaven en l'ambient i pensen que els ha fallat. La contesta són els que afirmen que l'ambient no pinta res, sinó que és l'herència que duen en venir al món. Els que han contestat d'aquesta manera són els que s'equivoquen, perquè l'ambient que té el primer fill, o el que té el segon, o el darrer que arriba a una família, mai no és igual, per tant, és normal que els comportaments difereixin, encara que al final l'educació rebuda superarà totes les dificultats.