TW
0

Un dels cavalls de batalla dels estudiosos de la infantesa sempre ha estat investigar aquelles facultats que esdevenen innates en l'ésser humà. D'alguna manera, resulta interessant saber quins són els atributs amb els quals naixem i quins són aquells que aprenem com a conseqüència de la relació amb l'entorn. La moral és una dimensió de l'individu que, històricament, ha estat lligada als processos de socialització, és a dir, que quan es parla de la moral es fa referència a un efecte de les relacions que engega la persona amb els seus iguals i, en definitiva, no és més que el resultat d'un procés més d'aprenentatge. No han estat pocs els especialistes que s'han adjuntat a aquesta perspectiva; figures com ara el psicòleg suís Jean Piaget, han defensat que els infants quan neixen estan mancats de qualsevol consciència i que és durant els seus primers anys quan van perfilant tots aquests aspectes.

Tot i això, una investigació recentment publicada als Estats Units -concretament a la Universitat de Yale-, proposa una alternativa a tots aquests postulats. No debades, segons els participants en aquest estudi, les criatures que just tenen cinc o sis mesos de vida ja demostren una certa sensibilitat moral, de fet, ja donen a conèixer que saben distingir allò que està ben fet d'allò que no. D'aquesta manera, segons les conclusions d'aquesta recerca, els infants ja neixen amb un codi ètic embrionari que els permet interpretar la realitat des dels seus primers mesos de vida. A tot això, s'hi ha arribat després d'efectuar proves amb diversos nins en els quals es plantejava un joc en el qual una bolla vermella intentava pujar amb més dificultats que encert una muntanya i, per això, tenia l'ajuda d'un triangle groc. A l'escena contemplada pels infants, s'hi sumava un quadrat blau que sovint dificultava l'ascens de la bolla. Una vegada repetida la projecció en diferents nadons, s'arribà a obtenir un resultat prou eloqüent: aproximadament, 8 de cada 10 infants van identificar el triangle groc com l'element bo i positiu del joc, just aquell que qualsevol persona adulta li atribuiria un comportament adequat.

A més d'aquest experiment, l'estudi també incorpora altres proves fetes amb animals de peluix. Per exemple, en una d'aquestes situacions es planteja la presència d'un cusset que intenta obrir una capsa, just amb l'ajuda d'un ós. En una altra escena, es proposa els mateixos protagonistes però amb la diferència que, en aquest cas, l'ós s'asseu damunt la capsa impedint al cusset pugui obrir-la. Bona part dels nins i nines que observaren aquesta seqüència rebutjaren la segona part i era la primera la que millors sensacions els generava. En aquest sentit, les reaccions dels infants fan pensar als autors d'aquesta feina que els humans ja naixem amb un cert sentit moral que, tot i ser un tant rudimentari, esdevé previ als processos de socialització que tenen lloc durant els primers mesos de vida de qualsevol persona.

Sigui com vulgui, sembla indiscutible que la configuració de l'arquitectura moral d'una persona està molt influenciada per l'entorn que té. Així les coses, elements com ara la família, els centres educatius, la cultura, la religió o la societat en un sentit ampli, resulten fonamentals per entendre la idiosincràsia d'aquesta facultat humana. Sobretot, durant els primers anys de vida, és el nucli familiar qui més influència té sobre la moral dels més menuts, emperò a mesura que avancen els anys l'escola guanya significació, de fet, agents com ara els tutors o els mateixos mestres juguen un rol important com a generadors de valors a través d'instruments com ara les matèries transversals les quals tenen una continuïtat durant tot l'itinerari formatiu. Ja ben entrada l'adolescència, els aspectes de la moral troben en el camí altres actors com ara són els amics, els quals marquen l'orientació de la persona durant aquesta etapa, a vegades, amb major intensitat que els pares o mares. Tampoc podem d'anomenar els mitjans de comunicació com a elements implicats en un fenomen sempre sotmès a una certa controvèrsia.