La bandera del Sàhara, onejant durant una protesta.

La bandera del Sàhara, onejant durant una protesta. | JUAN MEDINA - REUTERS - X01625

Ander ZurimendiPalma21/09/10 0:00
TW
0

Els lligams que uneixen algerians i sahrauís es tornen a estrènyer. Alger, mediterrània capital d'Algèria, acull els propers 25, 26 i 27 de setembre la Conferència internacional sobre el Sàhara. S'hi demanarà "l'autodeterminació, el respecte als Drets Humans i la fi de l'espoli en els recursos naturals". Al congrés, de fet, hi haurà una delegació mallorquina. Per Drets Humans de Mallorca hi assistirà el seu president, Bernat Vicenç, a més de l'activista ciutadana Aina Calafat. Per altra banda, la delegació estarà formada per dos socis del Fons Mallorquí de Solidaritat i dos més de l'Associació d'ajuda al poble Sahrauí. També es previst que hi vagin dos membres del Parlament de les Illes Balears, tot i que encara en falta confirmar l'assistència.

L'objectiu és enfortir els arguments de la causa sahrauí i fer visible el patiment d'aquest poble exiliat. Bernat Vicenç mateix té previst intervenir en el Congrés amb una ponència que relacioni els Drets Humans amb les decisions col·lectives. "A les principals convencions de Drets Humans, signades al segle XX, no hi cabien els drets col·lectius, les decisions com a poble", assegura Vicenç. I és precisament la inclusió de l'autodeterminació dels pobles i la capacitat de decidir de les col·lectivitats allò que es reivindi- carà. "També són drets humans i han de tenir cabuda i reconeixement legal als tractats de la matèria esmentada".

Els organitzadors de la conferència ja han confirmat la presència de delegacions dels cinc continents del món. Però hi haurà absències esperades. Com ara la del PSOE, que es divideix entre el suport de les bases (a la RASD) i el els dirigents al Govern (al Marroc). Així ho explica Bernat Vicenç: "L'Estat espanyol és bipolar. Per una banda és el que dóna més suport al poble sahrauí. No hi ha cap ciutat que no tingui una associació d'amics del poble sahrauí!". Però també hi ha una altra cara: "La del Govern de torn, ja sigui el PSOE o el PP. Cap dels dos gran partits volen implicar-s'hi, quan són ells els que governen". El cas d'Aminetou Haidar fou paradigmàtic, ja que evidencià que l'opinió pública de l'Estat espanyol és clarament favorable als sahrauís. I el Govern hagué de maniobrar amb cautela per fer veure que tot canviava (i que a la fi no canviàs res).

Pobles agermanats

Si el poble espanyol és el que ofereix més ajuda "material" a la RASD, el principal govern del món que dóna cobertura als sahrauís és Algèria. És per això que no és casualitat l'elecció de la seva capital com a amfitrions de la conferència. Aquesta aliança ve d'enrere, ja que des de l'alliberament d'Algèria vers el sotmetiment francès ('descolonització', segons la terminologia preferida), el poble algerià s'impregnà d'un profund sentiment antiimperialista i anticolonialista. L'avui dia president del país, Abdelaziz Buteflika, fou l'any 1974 líder en funcions de l'ONU. I sota el seu mandat s'aprovà el reconeixement oficial com a estat membre de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP). Algèria també encapçalà, al llarg de la guerra freda, el Moviment dels Països No Alineats. De fet, els sahrauís es dotaren d'una república àrab democràtica, que lliga amb els intents nasseristes d'alliberament dels països àrabs i la seva posterior federació en el panarabisme d'esquerres.

El Sàhara centra la reunió bilateral Espanya-el Marroc

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es reuní ahir amb el rei del Marroc, Mohamed VI, a Nova York, on ambdós assistiren a la cimera sobre els Objectius del Mil·lenni organitzada per l'ONU. Al tancament d'aquesta edició Zapatero i el monarca alauí continuaven reunits dialogant sobre les relacions entre Espanya i el Marroc. Damunt la taula no faltà el contenciós del Sàhara Occidental, sobre el qual Zapatero defensà una "solució duradora i mútuament acceptable" i que respecti el dret a la lliure determinació del poble sahrauí" i les resolucions de l'ONU. Des de l'Executiu reconeixen que no seria "realista" una solució que no accepti el Marroc, país que insisteix en el seu pla d'autonomia a l'antiga colònia espanyola com l'única opció viable per resoldre el contenciós.
La cita arribava precedida de la visita del líder del PP, Mariano Rajoy, a Melilla, i de la carta que el primer ministre marroquí,Abbas el Fassi, envià precisament a Rajoy per reclamar un "debat seriós" per posar fi a l'"ocupació de Ceuta i Melilla". Aquest estiu també hi hagué moments de tensió a la frontera de Melilla.