“Sense un preu digne de la llet no hi pot haver vaques”

Sebastià de Can Xorquet, a Campos, és un vaquer de tota la vida i li agradaria que aquesta producció es mantingués.

D'ençà de quan teniu vaques a ca vostra?
No ho sé, ja no ho record. Jo tenia 16 anys quan les posàrem. Abans érem hortolans i anàvem a fer mercats. Vàrem posar vaques perquè llavors era un cosa que donava.

Quina feina us duen les vaques?
L'ofici de vaquer és molt esclau. S'han de munyir cada 12 hores, fer net, fer les mescles del menjar... No pots estar aturat. Jo no he agafat vacances mai. No sé que és això de viatjar o descansar.

Duis molta terra?
Duc més de 200 quarterades. Fan falta per fer menjar per als animals. Això du molta feina i també du molta despesa. La gestió de la vaqueria requereix inversions constants. Sols en reparacions ja et pots preparar. I els marges econòmics no donen per res. Tenc els tractors vells perquè no en puc pagar de nous.

Quantes vaques teniu?
Entre vaques i braves en tenim 130. Tenim unes instal·lacions modernitzades i millorades amb el suport de la Conselleria. Feim molta recria, aprofitam els animals millors per poder tenir bones vaques en el futur.

Quina alimentació els donau?
Quasi tot el menjar el faig jo a les finques que duc. Els feim ensitjat de civada i ordi, garba de civada i, també, els donam alfals sec que compram a Son Ferriol, a Plandisa. L'alfals sec ens ha anat molt bé, però ara ens han reduït a la meitat el subvencionat.

Feis molta llet?
Feim la llet que ens pertoca pel nombre d'animals que tenim. Prop d'una tona cada dia, de cap a cap d'any. I la venem a una empresa comercialitzadora.

Feis millora genètica?
Sí i va bé. És una activitat necessària en una explotació lletera. Es coneix una millora en la conformació dels animals i en la seva productivitat. Inseminar és una bona cosa i s'ha de fer.

És rendible la vaqueria?
No és rendible de cap manera. Perdem doblers de cada dia. El que et donen per la llet no basta per pagar les despeses. Les ajudes compensen un poc, però no serveixen per sortir de la situació de manca de rendibilitat. Per poder viure de la llet s'hauria de pagar a 60 cèntims el litre.

I els vedells, com es paguen?
Els venem a 60 euros, amb 15 dies. La llet que consumeixen i la feina ja val més. Mai no havien valgut tan poc. I la carn per als consumidors no ha baixat de preu. La veritat és que no ho entenc. Els animals creuats, entre vaca frisona i bou de raça càrnica, es paguen millor. El frisó és més gustós, però no fa tanta carn. Els animals de carn són més rodons de formació i, per tant, amb un major rendiment càrnic.

Perquè les vaques de Campos estan tan malament?
És a causa del preu de la llet. Si s'haguessin mantingut els preus la gent no se n'hauria anat. Sense un preu digne per a la llet no hi pot haver vaques. Si la gent hagués vist que podia aguantar s'haurien mantingut moltes vaqueries. Però la nostra feina és fer llet, no som comercialitzadors, i els problemes del mercat ens afecten sense que tinguem possibilitats d'actuar. Sols podem reduir costos, els preus ens vénen imposats.

I la salinització dels aquífers com ha afectat la vaqueria de llet?
Al començament de la decadència de les vaques a Campos la salinització va influir molt. Ara l'aigua ja ha perdut molta sal. La vaig analitzar fa uns quatre anys i la salinització havia baixat de 10 a 4. L'aigua ha perdut molta salinitat. L'aquífer s'ha recuperat bastant.

Com veis el futur?
El veig malament. Si no canvia no hi ha rendibilitat. Les subvencions de cada dia són més complicades i més problemàtiques. S'ha de fer alguna cosa si es volen mantenir les vaqueries. I hem de tenir en compte que cada vaqueria no sols produeix llet, sinó que manté conrada molta terra. Veig el futur molt fosc.

Idò com així manteniu les vaques?
Vaig néixer amb elles. M'agraden. És com una droga. Els animals m'agraden molt. Però si no hi ha manera d'aguantar els haurem de llevar. Nosaltres i tots els altres lleters. Crec que la producció lletera de Mallorca s'hauria de mantenir, però això passa perquè els vaquers puguin viure de la seva feina.