El tema dels videojocs es pot tractar des del punt de vista positiu i des del negatiu. L'espai que tenc assignat per a fer-ho fa que em decanti més pel primer aspecte. Hi ha videojocs sobre diferents temes: generals, esportius, educatius, violència de ficció, violència real, etc. Els dos darrers són els preferits de la joventut. Els altres tres tipus de videojocs són els menys escollits, però són els que poden fomentar els valors de la societat més necessaris, encara que no siguin els predominants. S'ha de dir que tenen tant d'interès per a l'adolescència perquè porten una motivació implícita que mai no ha aconseguit el sistema educatiu.
Molts de jocs estan d'acord amb els valors del sistema educatiu que voldria imposar una política conservadora i de dretes per a una societat global i neoliberal: la competitivitat, el consumisme, la velocitat, la diferenciació de gènere i el producte estrella dels quatre anteriors que és la violència, que existeix en la societat com a producte dels altres quatre. Com he dit abans, els videojocs reuneixen les característiques educatives necessàries perquè es puguin produir els aprenentatges corresponents. Aquesta motivació intrínseca que no posseeix la família ni l'escola es troba en el fet que són activitats lúdiques que produeixen plaer, que se sap exactament allò que s'ha de fer, que quan s'encerta es produeix un reforçament immediat de la conducta i que s'ha programat una dificultat progressiva.
Queda clar que la tasca de la família és proporcionar videojocs educatius, perquè els infants creixin intel·lectualment amb els aprenentatges adquirits i l'escola ha d'aprofitar el fet que estigui entrant el llibre digital per a utilitzar el videojoc com a eina educativa i combatre els que fomenten valors que condueixen a la violència.
El videojoc com a eina educativa
15/09/10 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo també he jugat a jocs violents, qui no ha jugat amb espases? amb pistoles de veritat? i a videojocs relacionats amb alguna forma de violència? L'important és que ho coneguin i sàpiguen la diferència entre el que és virtual i el que és real, en els videojocs de futbol també hi ha violència!
Alguna vegada has jugat a un videojoc, Xisca? Per les teves declaracions, ningú no ho diria. Jo sí. I abans de desterrar del món els videojocs, t'hauries d'informar un poc més a fons. Perquè els videojocs tenen un increíble potencial educatiu, igual que la televisió; tot depèn de l'ús que se'n faci. Fins i tot els violents. Un joc de guerra com el Call of Duty o el Medal of Honor pot servir per conscienciar a la gent dels desastres i calamitats de la segona Guerra Mundial. Un joc com l'Imperium o com el Medieval: Total War pot ensenyar història i també geografia. I la llista segueix. També penso que és millor per descarregar l'agressivitat; prefereixo la violència virtual a la real. És la meva opinió.
Jugant és com aprenen millor perquè ni s'adonen que ho estan fent. S'ha de fomentar l'ús dels videojocs educatius i ensenyar a fer-ne un ús adequat, en el moment precís.
Els videojocs violentsi agressius, haurien de desapareixer de la terra, mentre existeixi la violencia de genere. Els jocs inciten i son provocadors. L'escola no pot competir amb la societat educant cap al benestar i la convivencia, mentre les tendes venen jocs q provoquen i generen conflictes mentals.Cal paral.lelisme entre escola i societat