TW
0

Sempre que comença un nou curs, tothom té la voluntat de voler rectificar errors del passat. Les bones intencions amb les quals molts alumnes inicien aquesta nova etapa no sempre tenen una projecció temporal durant els nou mesos que formen part del curs acadèmic i és així com arriben els problemes. Una de les mancances que pitjors conseqüències depara per a multitud d'estudiants és la falta de concentració. En aquest sentit, durant els anys d'Educació Primària i també a Secundària, són força habituals els casos d'alumnes que obtenen rendiments acadèmics baixos a causa que són incapaços de prestar atenció durant un mínim de temps a allò que treballen.
Com és de suposar, les causes que generen aquesta mena de situacions esdevenen força variades i depenen de cada individu, com també del seu entorn -tant acadèmic com familiar-.

Tot i aquesta conjuntura, durant els darrers temps, s'han detectat un seguit d'elements que tendeixen a desbaratar l'atenció dels més joves quan treballen o estudien. La televisió i els videojocs representen dues grans amenaces en l'àmbit formatiu de molts d'aquests infants i adolescents. No debades, segons confirmen les conclusions d'un estudi que recentment ha estat publicat a la revista Pediatrics, fins fa uns anys la gran amenaça per a alumnes amb problemes d'atenció era la televisió, però, a hores d'ara, els videojocs cada vegada resulten més perjudicials.

Aquesta investigació ha consultat fins a un total de 1.323 infants d'edats compreses entre els sis i els dotze anys, els quals estudiaven en diferents centres educatius. A més, s'ha inclòs en l'estudi joves universitaris que tenen entre devuit i trenta-dos anys. A totes aquestes persones, se'ls ha calculat durant més d'un any la quantitat de temps que dedicaven a jugar amb videojocs i també a veure la televisió. Els resultats obtinguts després d'haver efectuat diferents qüestionaris són força eloqüents.

Així, una de les principals conclusions és que els estudiants que dediquen més de dues hores cada dia a fer alguna d'aquestes dues activitats lúdiques tenen un risc un 67% més elevat que la resta. Segons pareix, la capacitat de distracció d'aquests dos enginys -la televisió i els videojocs- resulta bastant semblant, ja que així ho demostren els resultats. A aquestes xifres, des de l'American Academy of Pediatrics -que és qui ha duit a terme el projecte- també se'ns remarca que s'han de tenir molt en compte les condicions amb les quals es du a terme el consum d'emissions televisives o de jocs en format digital.

Així mateix, els especialistes subratllen el perill que implica que constantment els nins o joves mirin la televisió sols o ho facin acompanyants. En qualsevol dels casos, una de les recomanacions que es fa és que des de les famílies es plantegin alternatives interessants per passar el temps lliure que, si és possible, impliquin la participació dels pares o d'altres persones de l'entorn del menor. Una opció que cada vegada rep més suport per part de la comunitat científica s'adreça a tornar a introduir determinats jocs que serviren per entretenir generacions senceres dècades enrere. D'aquesta manera, aprendre a manejar la baldufa, jugar a les bolles o encalçar-se poden ser possibles solucions per fer disminuir l'obsessió actual que alguns d'aquests joves tenen pels videojocs o la televisió.

Ara bé, malgrat que existeix una idea prou generalitzada que els videojocs distreuen, algunes publicacions posen en dubte aquest fet. És el cas d'una investigació donada a conèixer fa uns anys a Nature, segons la qual els jugadors d'aquesta mena de jocs digitals veuen incrementades les capacitats d'atenció a mesura que avancen en les partides. El fet de mantenir-se atents a una gran diversitat d'elements que entren en l'escena durant el joc obliga a tenir una concentració màxima, la qual cosa incentiva aquesta mateixa facultat. Tot i els beneficis que alguns hi atribueixen, sembla que el dia a dia mostra que s'han d'emprar d'una manera molt tutelada, atès que sempre representen una alternativa massa suggerent vers altres tasques, com ara l'estudi.