Atrapades a casa seva

La manca de mesures del Govern de Kenya per incorporar els barris marginals i els assentaments informals als plans i pressupostos del país ha dificultat l'accés de les dones als serveis higiènics més bàsics. Aixi ho diu l'informe d'Amnistia Internacional Inseguretat i Indignitat: L'experiència de les dones als barris marginals de Nairobi, Kenya . Godfrey Odongo, especialista d'e l'ONG a l'Àfrica Oriental, explica que les dones "necessiten més intimitat que els homes per anar al bany o per rentar-se. En tractar-se d'instal·lacions comunitàries, durant el desplaçament molt sovint es veuen exposades a patir violència sexual, per la qual cosa opten per quedar-se a casa seva i cobrir aquesta necessitat precàriament". "La major part de violacions tenen lloc de nit, però no falten casos d'assalts abans que es faci fosc", afirma Odongo.

Segons un informe elaborat per l'ONG, la població que viu als barris marginals de Nairobi ho fa en unes condicions espantoses i suporten greus abusos contra els drets humans, i un cop més són les dones les més afectades.
"Sempre vaig subestimar l'amenaça de la violència", explica l'Amina, una jove de 19 anys del barri marginal de Mathare. "Si no era gaire tard anava a les latrines a qualsevol hora; fins fa dos mesos, quan gairebé em violen".
L'Amina va ser agredida per un grup de quatre homes quan es dirigia caminant a les latrines a les set del vespre. La van copejar, la van despullar i van estar a punt de violar-la, però uns veïns van sentir-ne els crits i van auxiliar-la. Malgrat que coneixia un dels agressors, la jove no va denunciar els fets a la policia per por de possibles represàlies dels atacants.

Latrines "mòbils"

Incapaces de sortir de casa seva per por de ser atacades, moltes de les al·lotes recorren a latrines "mòbils", que consisteixen en bosses de plàstic que llancen al carrer un cop utilitzades. Segons xifres oficials, només el 24 per cent dels habitants dels assentaments informals de Nairobi tenen accés a comunes domèstiques."El fet que no puguin accedir ni tan sols a les limitades latrines comunitàries fa que corrin també el risc d'agafar malalties", deia Odongo.

N'hi ha algunes que han explicat a Amnistia Internacional que les males condicions sanitàries en què viuen, "com ara la presència generalitzada d'excrements humans al carrer a causa de la manca d'accés a condícies adequades", contribueixen directament a l'aparició de malalties i a l'encariment de l'atenció mèdica.
Tot i que les polítiques nacionals adoptades a Kenya, pel que fa al compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), reconeixen el dret a serveis de sanejament i existeixen lleis i reglaments que ho regulen, no obstant això, els barris marginals i els assentaments informals no han estat reconeguts, i les normes no es fan complir en aquestes zones. Amés, tampoc no aborden les necessitats específiques de les dones exposades a patir violència a causa de la mancança d'un adequat accés als serveis. "Hi ha una diferència enorme entre allò que el Govern es compromet a fer i el que passa cada dia als barris marginals", va manifestar decepcionat Godfrey Odongo.

A l'amenaça constant de les dones de patir violència sexual i les males condicions higièniques en què es troben, fet que comporta un major risc de sofrir malalties, li hem de sumar la mínima per no dir cap possibilitat que tenen elles per defensar-se. A Kibera, per exemple, el barri marginal més gran de Nairobi, amb un milió de persones, no hi ha cap Comissaria de Policia i quan les dones són víctimes de violència és poc probable que es faci justícia.
Amnistia Internacional demana al Govern que faci complir l'obligació de fer vàters i dutxes als habitatges dels barris marginals i als assentaments informals, a més d'oferir-hi ajuda i prendre mesures per millorar-hi la seguretat. Paradoxalment, mentre que la població de Kenya no té les necessitats bàsiques cobertes, els seus diputats tan sols es preocupen per apujar-se el sou, amb la qial cosa es converteixene en els més ben pagats del món.