Quan tenia uns quatre anys, una veïna em va regalar els primers llibres, una rondalla d'en Jordi des Racó i la vida i obra de Jesucrist, ambdós en català, quan no havíem arribat a l'any 1950. Varen ser els dos primers llibres de la meva biblioteca. Vint anys després tenia un centenar de llibres, la majoria eren de text dels estudis de sis anys de batxillerat, que un bon dia vaig fer enquadernar per a conservar-los. Durant els meus primers quinze anys de dedicació a la docència, hi vaig recórrer centenars de vegades per a resoldre dubtes que tenia a l'hora de fer classes. Aquests llibres formen part dels centenars de la meva actual biblioteca i sempre, igual que els altres que anava comprant quan els necessitava, els he considerat un tresor, encara que el seu contingut sigui equivocat i, a vegades, manipulat.
Crec que el professorat de qualsevol escola pot triar si ha d'ensenyar amb llibres de text o no, perquè el seu alumnat pugui assolir els objectius del currículum corresponent. L'escola ha d'oferir tot el material comú que pugui: llibres de literatura, instruments musicals, diccionaris, enciclopèdies, atles, material esportiu, ordinadors, mapes, etc. Si una escola aconsegueix tenir llibres de text comunitaris, també és una passa endavant per fer estalviar els pares, cosa que no acab d'entendre. Cada any, a començament de curs, es parla del cost dels llibres, però no es parla de tots els regals superflus que fan les famílies, que haurien d'estar orgulloses de regalar llibres de text, perquè en acabar el curs, cada infant en fos el propietari. Si qualcú no pogués comprar-los, l'Administració els hi hauria de regalar, perquè en acabar fossin seus. Invertir en educació i en llibres és la millor inversió; això és el que ha d'aprendre la nostra societat consumista.
El regal més encertat, els llibres
08/09/10 0:00
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Llegir és viure dues vegades.
No s'hauria d'oblidar que l'arribada del llibre electrònic podria canviar les coses, i de pas fer anar de bòlit les societats d'autors, pensau, pensau...
Hi ha escoles on no s'empren llibres de text sinó fitxes elaborades pels mestres i no són fotocòpies de llibres sinó material creat en funció de les necessitats concretes de l'alumnat, tenint en compte el context social i cultural, els continguts específics de la programació, les activitats previstes, etc i aquest grau de personalització és una cosa que no pot fer cap llibre publicat en milers d'exemplars. L'únic inconvenient d'aquest sistema és la feinada que suposa per als docents, però en cap cas no pot perjudicar l'alumnat.
Es q no usen llibres usen forocopies de. Llibres
Be estic d'acord amb tot
Cada vegada que sent que algun infant fa l'aniversari, ja tremol, perquè un llibre, un conte, alguna cosa que sigui educativa, és el darrer que se'ls compra, sempre em diuen el mateix, els infants, me ensenyen les joguines que els regalen els seus familiars i amics, i estan relacionats en jocs ben cars, nintendos, consoles, etc. Llevar a les escoles els llibres, o bé fer-ne una reutilització, és equivocat totalment. Feim incongruències, els hem d'ensenyar a llegir, reutlitzant?, els hem d'ensenyar a llegir i a escriure, sense llibres? fotocopiant?, sense colors?. Per aprendre a llegir, s'han de tenir molts de llibres a casa, i des de casa fomentar l'hàbit de lectura, invertim més doblers amb materialismes que no fomenten cultura, que amb el que realment és important.
Estic totalment d'acord amb tot el que es diu a n'aquest escrit. Un llibre, un tresor.