TW
0

Les veritats que es desprenen de l'anàlisi d'Andreu Mir en el seu escrit d'aquesta mateixa pàgina no ens han de fer perdre de vista que això suposa una errada greu del sistema educatiu. Es corregiria si els projectes educatius de les escoles, instituts i de la universitat preparassin més el pas d'una etapa inferior a una de superior o a l'inrevés i per a les relacions socials.

El darrer curs dels cicles d'EI, el 6è d'EP, el 4t d'ESO i el 2n de batxillerat són bàsics perquè l'alumnat, a més d'assolir els objectius de les assignatures, quedi preparat per a poder fer la transició sense traumes cap a una etapa superior. Però també que els primers cursos de les etapes des d'EI fins a la universitat tenguin una recepció adequada, que no suposi haver de fer salts inadequats. En llenguatge tradicional, o es puja el nivell de 2n de batxillerat o es baixa el del primer curs universitari, com a mínim durant els primers mesos. Per a això s'ha reunir el professorat d'ambdues etapes. Un dels problemes més difícil de superar és aconseguir que el professorat universitari abandoni el sistema tradicional d'ensenyament.

Què es deu haver fet de les intencions de la rectora de la UIB, que el 2007 declarava a Pissarra núm. 127: "El primer que s'ha de fer és canviar el model d'ensenyament-aprenentatge i les infraestructures i tot el plantejament del pla d'estudis. S'ha d'aplicar un principi molt vell i conegut: que s'aprèn fent. Ha de ser un model en el qual hi hagi cada vegada menys classes magistrals, però en què s'hagin previst seminaris, tallers, etc., i que es pugui anar avaluant el procés, i no haver d'esperar l'examen memorístic de final de curs, que molts alumnes aproven estudiant unes quantes setmanes". Aquesta és la solució. Es duu a terme?