“El fems era un residu i s'ha de convertir en un recurs”

Joan Miralles, de Montuïri, és conegut per la seva granja i restaurant de guàtleres, no tant pel seu treball en agricultura ecològica, compost orgànic, energia solar, tècniques de depuració d'aigua i en la divulgació.

Joan, com va néixer la vostra granja de guàtleres?
Era electricista. Primer havia estat futbolista professional amb el Pontevedra, el Mallorca i l'Atlètic de Balears. Després vaig ser entrenador. El tema de les guàtleres va sorgir fent d'entrenador a Cas Concos. Amb dos companys partírem per fer guàtleres. Llavors, a Montuïri teníem una finca i vaig començar a comercialitzar la carn.

I la idea del restaurant?
Va ser la necessitat de comercialitzar per fer front al producte de fora. Tenim poca opció. L'única manera de competir va ser crear el consum a ca meva mateix. Em varen dir que havia de posar un restaurant i ho vaig fer. Ara cobrim tota la cadena. El que feim es consumeix aquí: perdiu, faisà i guàtlera. També organitzam caceres en una finca. És un producte turístic de categoria. Repoblam la finca, la gestionam i va bé.

Teniu molts d'animals?
Duim una roda de 20.000 guàtleres i 20 o 25.000 perdius. La revolució ha estat canviar el sistema de producció: he eliminat els medicaments, l'engreix és més ràpid, tenc molta menys mortalitat i he reduït un 40% el cost energètic.

Com us les heu arreglades per estalviar tanta energia?
Amb la biomassa, clovelles d'ametla, per obtenir la calentor: 2 quilos i mig de clovella són un quilo de propà. Això és el futur. És una animalada que la biomassa no s'utilitzi. Amb les canyes, per exemple, es podria obtenir molta energia. Estalviaríem molts de costos mediambientals, però falta organitzar la demanda.

També us heu iniciat en l'agricultura ecològica?
Pens que he de tancar la cadena del tot. M'he documentat en agricultura ecològica i faig pràctiques d'acord amb el que he après. De moment, és un èxit. L'any que ve vull fer tot el producte que pugui consumir al restaurant. Enguany ja he fet patata ecològica i n'he obtingut uns 30 quilos per quilo sembrat.

La vostra filosofia és ser autosuficient al màxim?
Sobretot tancar el cicle: des de la terra i l'aigua fins a la producció i el consum. Ara farem una passa més. El fems era un residu i s'ha de convertir en un recurs. Farem compostatge, una alternativa interessant en l'àmbit de tot Mallorca. El compost fa rica la terra i és el que més falta. L'obtenim amb una proporció adequada de restes vegetals, palla i fems. Aprofit el fems que tenc de la granja: uns 1.000 quilos cada setmana. És un fems molt bo.

Però farà falta molt més fems.
A Mallorca el fems és un problema. S'ha de compostar tot. Els purins es poden aprofitar per donar humitat. Tenim una terra desequilibrada, morta, perquè té poca matèria orgànica. El fems s'ha de convertir en un recurs per retornar la vida a la nostra terra: fems, palla, restes d'eixermar garrigues...

Hi ha instal·lacions?
Fa falta la inversió per fer una petita planta. Aprofitant-ho tot. No parlem ja dels residus domèstics orgànics. Aquesta mateixa empresa podria fer la recollida i no cobrar cap dobler per fer-la o tornar-ho en compostatge al particular. De ser un cost, els residus es transformen en una oportunitat..

També heu fet molta feina també en l'ús de l'energia solar.
El canvi climàtic és el problema més greu que tenim. Col·labor a l'Institut de Sineu. De moment, hem fet un taller en tema d'energia. Feim plaques solars per encalentir aigua. Aconsegueixen reduir un 90% el consum elèctric per encalentir aigua. Cadascú ho pot fer a ca seva. El curs que ve hi incorporam l'aigua, la depuració biològica d'aigua.

Com plantejau la depuració biològica de l'aigua?
Amb filtres naturals de grava de test i plantes aquàtiques. L'oxigenació és amb aire i el filtrat, amb ultraviolats o ozó. L'objectiu és que els al·lots vegin que tot es pot muntar a ca seva, saber-ho manejar, veure que és fàcil, que es tracta de seguir les lleis de la vida.