Oblidar records dolents per no tornar boig

Probablement, la vida seria impossible si l'ésser humà recordàs tots els moments de la vida... I especialment els dolents. D'aquí que el cervell, llest i enigmàtic a parts iguals, desenvolupi un filtre per decidir quines experiències recorda més nítidament. No és més que una estratègia natural per fer més suportable la pròpia vida. I pareix tan vella com la humanitat.

El psiquiatre Enrique Rojas ha tractat àmpliament l'assumpte, sobretot arran de la publicació del seu assaig Adiós, depresión (Ed. Temas de Hoy). Hi destaca les eines que cal utilitzar a l'hora de superar una mala etapa, com ara una depressió, sigui per causes fisiològiques (és hereditària en certs casos) com per motius psicològics (successos dramàtics).

És per això que Rojas, com la classe mèdica, considera que els mecanismes cerebrals que fan oblidar els mals records són una gran virtut. "La felicitat consisteix a tenir bona salut i mala memòria", ha declarat recentment, "perquè la vida no va bé sense unes dosis d'oblit". Oblidar per no tornar boig, vaja. Brendan Depue, investigador de la Universitat de Colorado, arribà a aquesta mateixa conclusió gràcies als seus estudis i publicà la seva tesi sobre l'oblit a la prestigiosa revista científica Science. Assegura que el cervell pot esborrar a voluntat certs mals records, mecanisme que podria obrir el camí a noves formes de tractament de desordres mentals.
De fet, l'estudi explica que el procés de supressió de males experiències passades es produeix en el control del còrtex prefrontal, zona zero dels pensaments.

Amb l'experiment duit a terme amb un grup de voluntaris, quedà demostrat que es pot controlar la memòria emocional disminuint la utilització d'algunes parts del cervell. Encara més: un altre estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, defensa que oblidar és bo per a la memòria. O sigui, que oblidar informacions banals i inservibles és positiu per deixar espai als records importants. A més a més, en buidar la memòria a llarg termini, feim més lloc per a la memòria immediata (com ara recordar que havíem d'anar a comprar llet al supermercat).

La nova apologia de l'oblit proposa un curiós exemple històric: si els caçadors de l'Edat de Pedra no haguessin oblidat les grapes del lleó quan miraven de capturar un antílop, mai no haurien tornat a intentar caçar i haurien mort de fam.

Posttrauma
Si de la desmemòria depèn el progrés social i humà, també en depèn l'individual. L'anomenat Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT) introdueix a debat l'impacte ocasionat per una experiència dramàtica, de tal manera que el trauma es repeteix al cap constantment. El TEPT condueix a l'evasió social del pacient, alhora que presenta un quadre d'alteracions físiques i psíquiques. Tot i així, potenciar la capacitat d'oblidar els fets dolorosos de la ment és una eina que requerirà més investigació biomèdica.