Petit diccionari de síndromes de nou encuny

Les síndromes següents tenen un tret comú: no es tenen de naixement, sinó que apareixen en algun moment.

Sthendal
El pintor Stendhal visità l'any 1817 la basílica de la Santa Creu (Florència, Itàlia). Quedà exposat a una bellesa artística tan gran que experimentà un quadre clínic amb ritme cardíac elevat, vertigen i confusió. La pintura, els colors i la insigne arquitectura florentina fins i tot podien provocar al·lucinacions.

Així és la síndrome d'Stendhal: la commoció més profunda davant la bellesa de les arts que l'home és capaç d'imaginar.

Estocolm
La síndrome d'Estocolm és la reacció psíquica que experimenta una persona que ha estat segrestada per un grup armat o per un delinqüent comú. La víctima manifesta empatia pels individus que la retenen fins al punt de defensar-los davant la Justícia o de perdonar-los.

Deu el nom a l'atracament d'una sucursal del banc Kreditbanken l'any 1973. Després de sis dies de captiveri, els ostatges es varen acomiadar amb besades dels segrestadors.

Ulisses
Aquesta síndrome la pateixen les persones que han d'abandonar la llar per motius socioeconòmics. El nouvingut no s'adapta a la societat d'acollida. La immigració esdevé un drama i li impossibilita relacionar-se amb la gent. El quadre clínic pot presentar, fins i tot, brots psicòtics.

Deu el nom a l'heroi Ulisses, que ansia tornar a la seva Ítaca però, alhora, en té por.

Diògenes
Per ventura un dels trastorns mentals més mediàtics -i tractats amb sensacionalisme- és el de Diògenes. El solen patir persones d'edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per l'aïllament social, que desemboca alhora en un abandonament higiènic.

L'afectat pot acumular una gran quantitat de residus a ca seva. A més, augmenta el risc de desenvolupar una malaltia mental.

Deliri d'Otel·lo
És el deliri en el qual un individu té la convicció que la parella li és infidel, tot i que no hi hagi cap circumstància que ho indiqui.

Es tracta, per tant, de la gelosia patològica. "Nou anys seguits voldria passar matant-la", diu Otel·lo a l'obra homònima de Shakespeare quan es creu enganat per Desdèmona, la seva dona.

Classe turista
Típica síndrome nascuda arran del desenvolupament tecnològic (l'aeronàutica, en aquest cas).
Al final dels anys 90 i coincidint amb el període d'eclosió de l'aviació a low cost, detectaren que els viatgers habituals tenen un major risc de patir trombosi, especialment la venosa profunda. És causada per l'estret espai que queda entre cada filera de seients, per reduir despeses.

Restaurant xinès
Científicament coneguda com la síndrome del glutamat monosòdic, presenta migranyes, rubor, forta sudoració i sensació de pressió a la boca i al coll.

L'origen es troba en un additiu potenciador del gust emprat en els restaurants xinesos. Els símptomes no són greus.

Postvacacional
Un altre dels clàssics de la modernitat: el treballador que arriba a sentir-se malament quan ha de tornar a fer feina després d'haver gaudit del període vacacional.

La majoria de psiquiatres descarten que existeixi i expliquen la proliferació del concepte per la pèrdua de la cultura de l'esforç. De fet, sempre hi ha hagut feina i vacances.

Membre fantasm
Sensació que experimenten les persones que han perdut una extremitat del cos. Perceben que el membre amputat encara està connectat a l'organisme.

Més d'un 50% dels individus que han sofert una amputació la pateixen.

Ventafocs
Fou el doctor Peter K. Lewin qui, l'any 1976, encunyà el terme per descriure les falses acusacions de maltractament que nins adoptats denunciaven sense raó.

Delirium tremens
Estat d'al·lucinacions causat per la no ingesta d'alcohol en persones addictes a la substància. L'abstinència crea en el malalt moviments tremolosos.

Així mateix, l'alcohol també pot derivar en la síndrome de Korsakov (amnèsia, fabulació, passivitat...).