“Optam per la producció ecològica i per servir un me de qualitat”

Jaume, quan començares a dur les Cabanasses?
Fa un parell d'anys. Mon pare duia la finca amb un home. Jo duia la jardineria a una companyia hotelera. Quan mon pare ho va deixar, jo vaig abandonar l'hostaleria, pensant que tenia una oportunitat de fer una cosa diferent.

Com és la finca?
Les Cabanasses és d'unes 200 quarterades, de les quals n'hi ha la meitat de garriga. N'hi ha devers 60 de conró de terra prima i 30 quarterades d'ametlerar.

El vostre projecte en què es basa?
Està basat en les ovelles, la ramaderia tradicional d'aquesta zona. Ara hi tenim unes dues-centes ovelles mallorquines. L'objectiu és aconseguir la comercialització directa d'aquesta producció. Hem optat per la producció ecològica i per fer un producte fresc i d'alta qualitat.

Ja has començat a vendre mens mitjançant aquest sistema?
Fa poc que n'hem acabat els tràmits burocràtics. Ningú no es pot imaginar el que costa posar en marxa una explotació ramadera que pugui fer venda directa dels seus productes! Et tracten talment com si fossis una gran indústria i t'exigeixen la mateixa normativa. Ho vaig començar a comercialitzar per Pasqua i ara la gent ja comença a repetir comandes. Per l'estiu la producció s'atura, perquè faig me de temporada. S'ha de respectar el ritme dels animals.

Com comercialitzau els mens?
Venc el me sencer o mig me, però desfet: costelles, bistecs, cuixes, baldana... El me fa uns 10 kg de pes en canal. El venc empaquetat i duit a casa. De l'escorxador, el repartesc directe al client cada 15 dies. Tan sols faig el me que em demanen. No vull produir per produir. Jo mateix el transport i faig tot el procés de dalt a baix.

Et surt a compte, el servei a domicili?
Sí, no hi ha gaire problemes. De moment, només servesc particulars. La meva idea era vendre el producte aquí, a la mateixa finca, però m'he trobat moltes traves burocràtiques: sala de desfer, cambres frigorífiques... Per ventura més endavant ja ho miraré, ara vull posar en marxa el projecte.

És car, un gènere d'aquestes característiques?
No, el preu és molt competitiu. És el mateix que hi ha a les grans superfícies.

N'hi ha demanda?
No ens podem queixar. El me no és un producte que en mengi tothom i moltes vegades la gent sols en consumeix una part. Les costelles tenen molta acceptació, però què en feim, de la resta? La cuina del me, la de les nostres mares i padrines, en part s'ha perdut. Tenim previst distribuir-ne receptes per divulgar les maneres de cuinar-lo.

Quin maneig duis de les ovelles?
Tot el que mengen és de la mateixa finca: la palla, els farratges... La finca està dividida en tres parts: favó, farratges i una paret que descansa. El secret ha estat llevar ovelles. Ara van molt millor. Abans n'hi havia el doble i tot anava molt pitjor. Si has de comprar menjar, tot el que guanyes se'n va. El secret és no gastar.

Us va bé, l'ovella mallorquina?
L'ovella mallorquina molt fina fa un me de llet molt bo, però el me gran és més magre. Té més poc rendiment i, per això, sovint s'intenta millorar amb alguna raça més càrnica.

Hi veus el futur, en la venda directa?
Et trobes davant una barrera administrativa. Per això, no hi ha gaire gent que ho faci. També hi ha moltes despeses. No puc vendre producte d'altres, sols el meu. Jo ja m'havia posat d'acord amb altres productors de porc i de vedella i volia servir el seu producte. Però no m'ho deixen fer. Ja et dic: estam davant una normativa feta per a processos industrials que deixa fora els pagesos.

Tens altres projectes, a més de les ovelles?
Ara començ amb les abelles: volem fer mel. La gent em demana coses. Per ventura, amb el temps faré vedella i
porc. També em faria il·lusió que la gent pogués visitar la finca, que té molts d'atractius, tant naturals com etnològics i històrics.