Els sobiranistes es converteixen en la primera força de Flandes

La N-VA (Nova Aliança Flamenca), liderada per Bart de Wever, de 39 anys, és una formació republicana, conservadora i separatista que defensa la transformació de Bèlgica en un estat confederal com a passa prèvia a la independència de Flandes, la regió més pròspera i poblada. El seu líder ha estat capaç de mobilitzar els flamencs, frustrats amb un sistema federal en el qual no se senten a gust, segons explicava ahir a El País Ricardo Martínez de Rituerto. Els seguidors de Wever es mostren sobretot irritats amb la circumscripció de Brussel·les-Hal-Vilvoorde (BHV), una "taca mestissa de flamencs i francòfons que envolta la capital i que romp amb el principi que el país està dividit nítidament en dues parts per una frontera lingüística, al nord de la qual (Flandes) "només hi ha vida per l'univers neerlandòfon", mentre que en el sud (Valònia) el país és exclusivament francòfon. Brussel·les, segons recordava Martínez de Rituertos, ubicada geogràficament a Flandes i francòfona al 90%, té un estatut especial bilingüe.

El partit de Bart de Wever s'imposà en el nord del país, davant la preocupació dels francòfons, que just han trobat consol en el triomf del Partit Socialista (PS) al sud, on hauria recuperat el 30% dels vots. Obtendria 24 escons al Parlament federal, 4 més que fins ara.

El gran perdedor dels comicis ha estat el Partit Cristià Demòcrata i Flamenc (CD&V) del primer ministre en funcions Yves Leterme. Tradicionalment havia estat una força hegemònica a Flandes i ara s'ha vist relegat al segon lloc. En una compareixença pública, la presidenta del CD&V (democratacristians flamencs), Marianne Thyssen, no tingué cap altre remei que reconèixer l'amarga derrota.

A l'altre extrem, exultant, Bart De Wever avançava en una compareixença davant militants i simpatitzants els objectius en un to suau: "l'Estat ha de ser reformat i les finances sanejades". Tanmateix, es mostrà disposat a "estendre la mà" als partits (francòfons) de l'altra meitat del país.

"Anirem tots junts en aquesta direcció. Ningú no té interès de bloquejar aquest país. Cal posar en marxa una estructura que funcioni i que ens permeti resoldre els problemes". "Fa falta canviar les coses, és necessari que avancem junts", va afegir. Segons digué, "els flamencs han elegit el canvi i no els decebrem".

Demanat sobre l'objectiu final d'aconseguir l'escissió de Bèlgica, De Wever va matisar que això no passarà d'un dia per a l'altre, sinó "després d'una evolució". "Si Bèlgica desapareix algun dia, serà després d'una evolució".

Negociacions difícils

A partir d'ara, sobiranistes de dretes al nord del país i socialistes al sud seran, previsiblement, els responsables d'encarrilar les negociacions, que s'anuncien molt difícils, per a la formació d'una coalició de govern estable.