"Tenim no solament un nou Govern, sinó també una nova política en la qual l'interès nacional és per sobre de l'interès dels partits", ha declarat Cameron abans de donar la paraula a Clegg. El líder liberaldemócrata ha destacat que el nou Govern "serà durador", malgrat les diferències entre ambdues formacions, perquè estan unides en el propòsit de tenir un Executiu estable. "Fins avui érem rivals i ara som col·legues, i això és una cosa que diu molt sobre aquesta nova política", ha manifestat Clegg.
Ambdós líders han escenificat la unitat del nounat Govern de coalició, el primer del Regne Unit des de la II Guerra Mundial, arribant junts a la roda de premsa en una xerrada despreocupada pels jardins de la residència oficial del primer ministre, que rarament s'ha utilitzat per a encontres amb la premsa. Cameron no ha escatimat adjectius per descriure el moment polític que viu el Regne Unit i ha declarat que el Govern d'aliança representa un canvi de proporcions "històriques i sísmiques" i que la seva tasca té vocació de "llarg termini".
Restriccions econòmiques
El nou govern de coalició britànic s'ha compromès a accelerar "significativament" els seus esforços de reducció del dèficit, que inclourà el pla tory, criticat abans pels liberaldemòcrates, de retallar en 6.000 milions de lliures (7.020 milions d'euros) les despeses públiques aquest mateix any. Així mateix han decidit establir en cinc anys la durada de la legislatura i presentar propostes per a l'elecció democràtica de la Cambra dels Lords bé en la seva totalitat, bé majoritàriament, sobre la base del sistema de representació proporcional.
En matèria impositiva, els liberaldemòcrates de Nick Clegg, minoritaris en la coalició que presideix el tory David Cameron, han acceptat renunciar al seu pla d'aplicar un impost especial a les propietats immobiliàries valorades en més de 2 milions de lliures (2.34 milions d'euros). A canvi, els conservadors no insistiran ja en el seu pla inicial d'elevar el llindar de l'anomenat impost sobre l'herència, que molts havien criticat com un favor als rics.
Ambdós partits han acordat augmentar de manera "substancial" l'exempció fiscal per a les persones amb menys ingressos a partir d'abril de 2011 i s'han fixat com "objectiv a termini més llarg" l'elevació del llindar fins a 10.000 lliures (11.700 euros). Els "tories" han acceptat la proposta liberaldemòcrata d'imposar un gravamen als avions -i no als viatgers-, i hi ha a més un compromís d'ambdós partits d'introduir un nou impost per als banquers a més d'actuar "enèrgicament" contra les "primes inacceptables al sector financer".
Un altre compromís relatiu a les relacions amb Europa és el de sotmetre a referèndum tota futura transferència de competències a Brussel·les i per part liberaldemócrata, el de no adoptar la moneda única europea mentre duri la legislatura. Els liberaldemòcrates, que advocaven per una amnistia per als immigrants il·legals que porten més de deu anys al país, han acceptat la proposta "tory", que abans van criticar, de fixar un límit a la immigració extracomunitària.
Els liberaldemòcrates també han cedit en el tema de defensa i així no seguiran oposant-se a la renovació del sistema Trident (basat en submarins) encara que s'estudiarà la seva viabilitat econòmica. Una exigència crucial dels liberaldemòcrates era la substitució de l'actual sistema electoral unipersonal majoritari, que dóna l'únic escó per una circumscripció al partit que obté la majoria relativa, per un altre de representació proporcional amb diversos escons per circumscripció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.