Manifestants palestins s'enfrontaren ahir a les forces de seguritat israelines. | BAZ RATNER

TW
0

Més de mig centenar de persones resultaren ferides en enfrontaments entre manifestants palestins i policies israelians a Jerusalem després que el moviment islamista Hamàs declaràs la jornada d'ahir el Dia de la ira, per protestar per la inauguració d'una històrica sinagoga situada al barri jueu de la vella ciutadella de la Ciutat Santa. Els principals xocs foren en aquest punt, al barri de Ran El Amud i Wadi Joz, al camp de refugiats de Shuafat i als llogarets veïns d'Isawíe i Abu Dis, abans d'estendre's al pas de Kalandia, a la frontera cisjordana. Els fets es van reproduir tot el matí també a altres punts de la part palestina de la ciutat, on la Policia emprà porres, bales recautxutades i granades per dissoldre els grups de manifestants. Helicòpters militars israelians van sobrevolar la ciutat, que va començar el dia presa per la Policia per impedir l'accés de manifestants des dels voltants.

Negociacions ajornades

La nova espiral de violència va coincidir amb l'agreujament de la crisi diplomàtica entre Israel i els EUA, que obligà a ajornar de manera indefinida les negociacions indirectes que israelians i palestins havien acordat que celebrarien amb mediació nord-americana. Poc abans d'iniciar-se els disturbis, la presidència israeliana divulgà un comunicat per anunciar que l'ambaixada nord-americana a Tel Aviv informava les autoritats d'Israel que l'enviat dels EUA, George Mitchell, havia ajornat la visita a la regió.

Tot i que el text no en diu el perquè, fonts dels EUA apuntaren que l'enviat no vol aterrar a la zona sense una resposta a les demandes de Washington per poder reprendre les negociacions indirectes de pau amb els palestins. La decisió nord-americana arriba arran de la crisi amb Israel per la construcció de 1.600 habitatges en territori palestí ocupat. Divendre, secretària d'Estat nord-americà, Hillary Clinton, va telefonar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per recriminar-li la decisió de construir 1.600 habitatges en un barri jueu d'una zona del nord de Jerusalem ocupada per Israel el 1967.