“El patrimoni de varietats vegetals de les Balears és un dels més grans de l'Estat”

Antoni Feliu és un dels joves pagesos més actius de Mallorca i a la vegada, entre altres coses, és el president de l'Associació de Varietats Locals de les Balears.

Com és la vostra associació?
Som més de 140 socis i tenim molts de projectes, però ens manca l'ajut necessari per fer la feina que s'ha de fer. Tenim unes 850 varietats vegetals úniques de les Balears, com a mínim, perquè no estan totes catalogades. L'existència d'un patrimoni genètic tan important és desconeguda pels polítics i per la gent.

Quins són els objectius de l'associació?
Conservar i potenciar les varietats vegetals locals de les Balears, tant de fruites, raïms, cereals i hortalisses com de qualsevol tipus de planta cultivada. Així mateix, volem que sigui reconeguda la gent que ha guardat aquest valuós patrimoni. Si desapareixen els pagesos, desapareixen les varietats i les races autòctones i s'obren les portes a la destrucció completa del paisatge i del territori.

En quin estat es troba aquest patrimoni?
És un dels més grans de l'Estat, però per desgràcia les institucions no ens acompanyen en la feina. Volem que s'hi treballi a fons i per ara no hi ha un banc de llavors que tingui la funció de conservar i promoure les llavors locals. A Menorca s'ha fet més feina, no tanta a les altres illes.

Es fa una feina coordinada en l'àmbit insular?
Sí, ara ja hi ha molta comunicació entre les Illes, feim molta pinya i duim programes plegats. L'objectiu és constituir una xarxa de bancs de llavors de les Balears.

Què és un banc de llavors?
És un lloc on es fa la selecció de les llavors i on es conserven i es fa un seguiment de cadascuna. És una eina al servei dels pagesos i de les persones interessades a recuperar aquestes plantes. La seva existència és bàsica per preservar la biodiversitat vegetal.

Les finques públiques podrien col·laborar en la tasca?
Sens dubte. No tenim una ubicació on poder instal·lar les eines per seleccionar i guardar tot aquest material. Es podrien dur a terme programes de recerca i conservació. Les institucions haurien de sembrar aquestes plantes en perill de desaparició.

Què es podria fer?
Promoure els estudis oportuns i actuar abans que tot aquest conjunt de plantes es perdi per a sempre. Tenim l'ametla fluixa, la mollar, que és pròpia d'aquí i s'estan comercialitzant ametles fluixes externes per no haver treballat prou sobre la nostra. També s'ha de fer feina en la comercialització d'aquests productes. La manca d'iniciatives és culpa de l'Administració: no hi ha una consciència entre els responsables polítics.

Com es pot aconseguir la diferenciació comercial de les varietats locals?
A través d'una marca pròpia de les varietats locals. Tenim coses excepcionals com la tomàtiga de ramellet, el pebre ros, el pebre de tap de cortí, la pastanaga, el ciuró, la guixa i, a l'hora de comprar, s'han de poder diferenciar en el mercat.

S'han conservat col·leccions de llavors?
L'any 1951, en temps de Franco, es va fer una prospecció de varietats arreu de l'Estat i a les Balears va ser on n'hi varen trobar més. S'endugueren mostres de 22 varietats de blat. I això que era l'any 1951, just abans de començar l'esclat del turisme! Ara ja sols en podem trobar 6, de varietats cultivades a les Balears. N'hi ha 16 d'aquelles 22 que han desaparegut per complet. Va ser com amb el bou de Costitx: varen venir i es varen endur a Madrid les llavors. Però ara hem anat a Madrid, les hem trobades i les hem tornades a sembrar totes.

Quins projectes teniu?
No tenim doblers, no ens creuen i tenim un suport escàs. Si en tinguéssim, posaríem gent a fer feina. Però com que no ens ajuden des d'aquí, perdem les ajudes de l'Estat i les europees. Madrid no hi inverteix perquè no hi ha inversió de la Comunitat Autònoma. L'objectiu és canviar aquest estat de coses, fomentar la sembra de les varietats locals i posar en marxa la selecció de llavors d'hortícoles i cereals. Així podrem sembrar bona llavor.