Una cruïlla per a l'educació dins la xarxa

Una de les cites obligades de cada any relacionada amb el món tecnològic de Balears, i amb aquesta ja són nou, és el congrés internacional virtual sobre educació que s'imparteix completament mitjançant internet i que organitza el sindicat STEI-i amb l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics. Allò cert és que els resultats anteriors guien la proposta de 2010, que de fet encara no està del tot tancada als participants, a l'espera que finalitzi el termini d'inscripció, el mateix dia 8 de març, en què es dóna el tret de sortida a l'edició d'enguany.

Fins al 18 d'aquest mes es perllongarà l'activitat dels prop de 800 participants entorn de 130 ponències que tracten temes d'allò més variats, però això sí, tots ben entramats i compromesos per una revisió més actual de les obligacions i la realitat de l'activitat educadora, a tots els nivells. Una activitat que ara és examinada sota altres premisses, que provenen de les noves opcions i possibilitats que despleguen les diferents castes d'eines tecnològiques, sorgides en els temps més recents.

Ajuntar reflexions

Com explicà en el moment de la posada en l'escena pública del congrés el cap de l'Escola de Formació, Pere Polo, "l'objectiu principal del CIVE 2010 és el de convertir-se en el punt de trobada de professionals de l'educació d'àmbit internacional utilitzant com a suport les eines d'internet. A més, pretén incrementar els continguts de qualitat específics en el món de l'educació i la psicologia educativa a internet; mantenir una via de comunicació útil entre els professionals interessats en l'educació, sense límits de fronteres i estimular la utilització d'internet i traslladar a aquest mitjà electrònic els continguts d'altres reunions presencials de tots els nivells".

Una de les qüestions clau que cal retenir pel que es refereix a aquesta iniciativa, i que apunta Polo en les seves paraules, és que es tracta d'una 'materialització de les expectatives i creences en el potencial de les noves tecnologies i internet al servei de l'educació, la qual cosa obre una via de comunicació útil i innovadora entre els educadors de tot el món'. I allò constatable és que la naturalesa íntegrament tecnològica d'aquest congrés obre espectacularment el seu abast potencial, ja no només mirant cap a la Península, sinó fins i tot més enllà.
I les virtuts no sols es redueixen a això. El repte veritable a què es tracta de donar resposta és l'organització d'una cimera sense limitacions de cap tipus. Ni espai, ni temps -cada participant pot accedir als continguts del congrés en el moment que trobi més oportú-. Però tampoc ni d'utilització -pels amplis estàndards informàtics adoptats- ni despeses.

Tot plegat, partint des de la idea que el canal internauta no condemna el CIVE a ser altra cosa que una plataforma científica amb totes les lletres, i segurament millor adaptada als imperatius que governen avui les nostres vides i amb exactes possibilitats i característiques que els congressos presencials més convencionals.
Com marquen els paràmetres de les cites acadèmiques de tota la vida, hi ha dues formes de participar en el CIVE: bé com a ponent o bé com a assistent. Els primers hagueren de passar en el seu moment uns determinats filtres imposats per un comitè científic per acostar finalment a la comunitat que s'hi ha inscrit algun aspecte que per la seva tasca professional o investigadora domini suficientment, i que pugui induir al debat i a la discussió positiva.

Ponents i participants

Repassant el llistat dels ponents inscrits ens adonam amb més exactitud de l'àmbit transnacional, que no només sobrepassa l'àmbit espanyol. Si bé és cert que molts temes són presentants per professionals educadors del llevant i el sud peninsular, també són nombrosos els docents de les Illes que a títol personal hi participen. I fins i tot podem destacar una desena llarga de temes amb origen a l'altra banda de l'Atlàntic. Destaquen els mexicans i argentins, però també hi trobam ponències veneçolanes o colombianes, entre d'altres. Alhora, alguns països europeus com Grècia o Croàcia també hi seran presents, fins arrodonir les vint i escaig nacionalitats. Dels inscrits com a participants, podem dir que tenen un perfil força heterogeni.

Hi trobam sobretot professionals vinculats a la docència; no només mestres, sinó també pedagogs, psicòlegs, periodistes i metges, a més de professors i estudiants universitaris en un sentit més ampli. En l'apartat dels continguts foren inclosos una vintena d'eixos temàtics al voltant dels quals els interessats podien adreçar treballs. Aquestes matrius teòriques són força àmplies i variades i conjuguen propostes inherentment educatives com el rendiment escolar, els conflictes i la disciplina, o la superdotació, amb altres de més tenyides per la influència teòrica de les tecnologies. Paradigmes d'aquest segon cas ho serien la formació a distància, el treball col·laboratiu o les experiències d'ús de les TIC dins l'aula. Convé destacar en qualsevol cas que iniciatives com aquesta són valuoses en tant que col·laboren a explicar amb més detall els canvis que afecten aquí i ara una de les institucions més fonamentals: aquella que treballa formant els ciutadans de l'endemà.