Destriar el gra de la palla

Dimecres fou el dia escollit per presentar en el campus de la carretera de Valldemossa el treball titulat L'alfabetització informacional entre l'alumnat universitari. Malgrat que el nom pugui semblar complicat, la premissa inicial de l'estudi era clara i simple: determinar i descriure si els joves que cursen una titulació superior a Balears demostren un maneig de la informació competent, derivada de les necessitats concretes que diàriament els sorgeixen a l'aula. A la presentació de la publicació en format d'ibitàcola -publicacions que suposen píndoles de contextualització de fenòmens productes de l'anomenada Societat de la Informació, promogudes per l'Institut Balear d'Innovació Tecnològica (IBIT) i per l'Observatori de la societat de la Informació- hi assistí una representant de l'equip investigador, Mercè Morey, la primera a prendre la paraula, i que de seguida posà en valor que actualment "el poder ja no és dels que tenen la informació, sinó d'aquells que identifiquen adientment les pròpies necessitats d'informació i estableixen les vies més òptimes per cercar-la i accedir-hi, i així poder acumular i difondre coneixement".

Per tal de donar a aquest procés una determinada forma, s'ha de tenir una estratègia, un pla. Així com reconeix l'equip responsable del treball i adscrit al departament de Psicologia aplicada i de l'educació, els universitaris del segle XXI tenen a la seva disposició un gran nombre de potencials fonts d'informació, però tot i això es perceben algunes deficiències transversals en l'ús que en fan, com per exemple la manca d'una metodologia rigorosa per efectuar cerques que es presuposen de caràcter cientificotècnic. Segons les paraules de Morey, el món ha canviat, i de la mateixa manera ho ha de fer l'educació. Ja no es tracta només d'introduir uns continguts estàtics, sinó que cal disposar les persones per instrumentar camins que permetin arribar a aquests continguts, seleccionar-los, i interpretar-los, i que l'alumne en tregui un profit. I ja que la voluntat de l'estudi és plenament descriptiva, potser es poden seleccionar idees per fonamentar propostes formatives que puguin fer dels joves universitaris persones competents en el maneig de documentació i informació i, finalment, del coneixement; un camí que necessàriament es transmuta en signe de qualitat i excel·lència acadèmica.

Metodologia

Un total de 971 alumnes dels més d'onze mil que actualment té la UIB foren requerits per a la consulta. Per fer la mostra representativa, s'escollí representació de totes les facultats i de tots els cursos -exceptuant el de primer, perquè per motius obvis són els que menys interioritzats tenen els requeriments informacionals de l'educació universitària-, i es va fer servir un qüestionari dissenyat sobre precedents, ja validats, per esbrinar aspectes més aviat bàsics, com si són capaços d'avaluar la informació de manera crítica, incorporant-la al propi coneixement. També n'hi ha d'altres de més complexos, com la problemàtica econòmica, legal i social que envolta l'ús de la informació en els nous ambients tecnològics que tant habiten els joves. I la resposta és si més no reveladora.
Algunes dades per si mateixes ja tenen prou importància i podrien ser focus d'estudis amb major profunditat. Prop d'un noranta per cent dels enquestats identifiquen els cèlebres motors de cerca, amb el conegudíssim Google al capdavant, com les principals eines de recerca de recursos acadèmics a internet, a més de triar en la majoria dels casos entre els tres i cinc primers documents que apareixen en pantalla.

Un 43 per cent mai no consulten bases de dades i set de cada deu estudiants enquestats no acudeixen mai als catàlegs de biblioteques de fora de la universitat. Una altra dada preocupant sobre l'ús que habitualment fan els universitaris de les Illes de la informació que troben a internet és que gairebé el 70 per cent admeten haver plagiat, almenys parcialment, com a mínim una vegada algun altre treball penjat on-line. Un 84,5 per cent no assenyala mai la denominació 'Font: elaboració pròpia' en un material creat per ell i incorporat a un treball i, a més, es manifesten ignorants sobre quin estil de presentació és el correcte per citar o referenciar aportacions alienes a les seves tasques.

Com apuntà la coautora Mercè Morey al final de la seva intervenció, "aquesta és la realitat dels nostres estudiants i no en volem copsar les causes". Potser els universitaris d'avui demostren una manca de formació prèvia evident en aquest camp, i potser sigui cert que a una part dels docents ja els està bé que els treballs que els arribin siguin deficients. Més aviat allò que es vol promoure és la reflexió per part de tots els responsables d'aquesta situació -alumnes, docents i serveis de biblioteques, principalment- i establir noves fórmules que siguin capaces de capgirar aquesta dinàmica que aporta poc valor afegit a l'activitat formadora que hauria d'esdevenir el pas per la universitat.

"El més trist és que disposant de mitjans hi hagi estudiants que se'n surtin amb la Viquipèdia"

La presentació del treball sobre alfabetització informacional reuní a l'edifici Guillem Cifre algunes personalitats de l'àmbit acadèmic i polític, entre les quals cal destacar la consellera d'Innovació, Pilar Costa; la rectora de la Universitat, Montserrat Casas; i el responsable del servei bibliotecari de la UIB, Miquel Pastor. Entre les aportacions destacables que feren referents a l'estudi que es presentava, Casas incidí en l'agraïment i l'enhorabona expressa als creadors de la feina, perquè havien emmarcat un problema greu. La necessitat de contrastar les fonts i aquest hàbit, segons la rectora, es trasllada sovint a la vida laboral, i ha de ser tasca del trànsit universitari el fet d'ensenyar a discernir la informació veraç i útil d'aquella que únicament fa nosa i embolica la troca. Exemplificà aquest fet amb una sentència il·lustrativa: "El més trist és que disposant de tècnics i biblioteques amb mitjans, encara hi hagi estudiants que se'n surtin amb la Viquipèdia".

Així mateix la rectora de la UIB reconegué que a pics es fa difícil, segons l'àrea de coneixement i docència i les seves especificitats, voler aplicar un canvi al model d'ensenyament que miri d'incidir més en correctes formes d'obtenir i gestionar la informació, de manera que les solucions a la problemàtica és difícil que es generalitzin.
Per la seva banda, el cap de les biblioteques, Miquel Pastor, volgué destacar que malgrat el que pugui semblar, no és cert que els joves es documenten menys i pitjor que abans. De fet, ara més que mai els catàlegs estan carregats de publicacions i fins i tot hi comença a haver una oferta interessant en línia de recursos gràcies a les noves tecnologies. Segons la seva opinió, el nou context que genera el procés de Bolonya demanda que els alumnes es fabriquin en major mesura allò que han d'aprendre i lògicament han de tenir les matèries primeres a l'abast per fer-ho.

Nadius digitals

Però allò que és clar, seguint la visió de Pastor, és que els estudiants obtenen resultats més limitats dels que permet potencialment aquesta tecnologia. I això no deixa de ser un fet sobtant, ja que assistim probablement a la primera fornada de veritables universitaris nadius de la digitalitat. Per això, defensar que no tot està perdut podria tenir un fonament, i segons opina el cap del servei "és necessari dotar de recursos l'alumnat, però cal lligar la necessitat que aprenguin a manejar-los d'alguna manera al pla d'estudis. Es podria fer mitjançant una assignatura obligatòria, la qual cosa es complica perquè les programacions ja són tancades. També es podria aconseguir amb tallers i cursos que promoguin la millora de les competències informacionals dels joves". Així doncs, es reconeix el moment d'impàs i la possibilitat que el nou model d'ensenyament superior requereixi noves formes de gestió i organització, també dins l'estructura tantes vegades inmobilista d'una institució com la universitat.