Un mes de Televisió Digital Terrestre

Un mes i un dia després que l'apagada analògica total assolís les Balears, la Televisió Digital Terrestre (TDT) s'ha revelat com una realitat completa i concreta, alhora que se n'ha elevat l'ús a tota l'extensió de l'Arxipèlag, en un procés en general amb poques incidències. Ara és hora de fer la mirada enrere i de delimitar com s'ha produït aquesta adaptació al nou món audiovisual digital. Aquest sistema, veritablement més propi dels temps actuals, ha substituït de manera definitiva el model d'emissió analògic, imperant durant dècades al context televisiu de l'Estat.

Concretament, allò que es confirmà el passat 11 de gener fou la incorporació de allorca al nou model. L'illa més extensa geogràficament i la que concentra més quantitat de població era l'única que encara rebia el senyal televisiu analògic des de les capçaleres d'emissió de la Península. Menorca, Eivissa i Formentera, per la seva banda, completaren la convergència digital durant el passat any 2009. Així, allò que cal esbrinar si ens referim a aquest període és l'adaptació viscuda a Mallorca, marcada òbviament per les experiències prèvies recollides a les altres insularitats.

Informar i assistir

La Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, amb Antoni Manchado al capdavant, ha estat el cap visible de part de l'staff polític en el pla de gestió d'aquest projecte a les Illes. La part més pròpiament tècnica ha precisat igualment la tasca d'una empresa pública, Multimèdia de les Illes Balears, que encara ara segueix de prop el camí de la tot just estrenada fita tecnològica. Aquests equips humans han capitalitzat la seva funció, en primer terme donant a conèixer durant mesos a la ciutadania en general l'abast del canvi i les implicacions que duia inserides, amb tot tipus d'accions per reclamar l'atenció dels televidents illencs. En un altre nivell, i un cop la introducció es començà a experimentar a les illes menors, allò que calia era assegurar-se que qui rep el nou senyal televisiu digital ho fa en condicions òptimes, i que el seu consum no es veu alterat per la situació transitòria de la qual venim tots plegats.

En aquest sentit, fonts de la mateixa direcció general es mostren satisfetes per "la clara tendència a la baixa del nombre de ciutadans afectats per incidències" a l'hora d'accedir al nou paradigma tècnic de televisió. Com expliquen, "si en els primers quinze dies després de l'apagada analògica de l'onze de gener passat es registraren un total de 733 incidències, amb una mitjana de 49 per dia, al llarg dels darrers deu dies únicament s'ha comunicat una mitjana d'entre 6 i 7 incidències diàries". Tenint en compte la població de Mallorca, únicament un 0,08 ha comunicat algun tipus d'incidència o problema, i això és una bona notícia. Cal afegir, a més, que més de la meitat de les incidències s'han generat a Palma, de manera que allò que queda palès és que àmplies zones de l'Illa disposen d'un nivell òptim de recepció.

Com a curiositat, sembla útil esmentar que la immesa majoria dels problemes que els ciutadans han fet arribar a les centraletes d'assistència telefònica habilitades per part de l'Administració en aquestes primeres setmanes del consum televisiu digital fan referència a la pixelització de la imatge. Això té a veure amb els talls -puntuals o més acusats- en la recepció, sovint causats per una instal·lació deficient o una incorrecta direcció de les antenes. Altres vegades pot tenir a veure amb la manca de recepció d'alguns múltiplexs amb absència d'algun mòdul a les antenes; en tot cas, aspectes solucionables amb una adient informació i amb la tasca d'un tècnic qualificat.

Un altre dels trets importants que el començament de 2010 ens porta, vinculat a la nova forma de rebre i veure televisió, són les instal·lacions de TDT per satèl·lit que la Conselleria d'Innovació ha concedit de manera extraordinària a determinades àrees que constitueixen l'1 per cent del territori que no rep el nou senyal. Són indrets que per la morfologia i situació tenien ben complicat rebre el senyal digital de manera corrent. Com la resta de persones, ho fan a casa seva, gràcies a un decodificador o bé un televisor amb la nova tecnologia integrada. Fins a 41 instal·lacions d'aquest tipus s'han confirmat i cedit de franc fins ara, amb especial presència a determinades àrees de la serra de Tramuntana mallorquina.

Així mateix, i gràcies a aquesta subcategoria de terminals digitals per satèl·lit, s'ha aconseguit una fita fins ara inèdita: dur el senyal televisiu fins a l'illa de Cabrera. En els temps passats, la cinquena illa més gran de l'Arxipèlag quedava fora de l'àmbit d'influència de les ones analògiques o bé es rebien en una qualitat molt baixa.

Centres emissors

Una part important de la tasca de les institucions en el temps previ a la posada en marxa definitiva de la TDT a les Illes fou la de facilitar les condicions sobre el terreny que fessin possible la revolució. Els centres emissors que s'han alçat han garantit que la imatge digital arribi a la majoria de racons de les nostres illes. Per descriure-ho podem fer servir el cas menorquí: si en temps de la televisió analògica hi havia 3 repetidors (el Toro, Ferreries i Ciutadella -aquest darrer ha estat tancat recentment per l'entrada en funcionament d'un dels nous-), ara s'han fet necessaris alguns punts més per assolir tots els nuclis de població importants de l'illa. En total n'han aparegut ara nou, dels quals set són totalment de nova factura: Son Bou, l'Enclusa, Binibèquer Nou, Punta Prima, Cala Morell, el Murtar i l'Algar.

Això comporta, com és lògic, una millora clara en la cobertura de la televisió a Menorca, passant del 98% que ostentava l'analògica després de molts d'anys d'ús a un 99,4% amb la moderna TDT. Malgrat tot, el Govern vol instal·lar nous centres emissors a Menorca per donar cobertura a petites zones amb problemes, com ara Sant Tomàs i Cala Blanca. Així i tot, no arribaran a la situació de Mallorca, que ara ja disposa de 36 centres de redistribució del senyal digital, amb les darreres incorporacions, com el de Son Servera.