La justícia alemanya va reobrir l'any passat el cas, que el 2007 va quedar sobresegut després de negar-se la justícia argentina a l'extradició de Videla, arran la recent troballa al país sud-americà de les restes del cadàver de Thomas Stawowiok.
Membre de la Unió d'Estudiants, Stawowiok va desaparèixer el 21 de febrer de 1978, a 20 anys, a la sortida de la fàbrica on treballava com a químic. Els familiars van recuperar-ne la pista un any i mig abans, després que el seu pare, Desiderius, de 84 anys, viatjàs a Buenos Aires quan va rebre l'avís que un dels cossos trobats l'agost de 2004 en una fossa comuna de Lomas de Zamora podia correspondre al fill.
Militar i genocida
L'exgeneral Videla, de 84 anys, va presidir el país entre 1976 i 1981, període al qual corresponen les desaparicions d'aquests tres membres de la resistència. Amb diverses causes pendents al seu país per centenars de delictes de lesa humanitat durant la dictadura, haurà de fer front pròximament a un procés per 30 homicidis, 552 segrests i 264 casos de tortures ocorregudes en l'àmbit del Primer Cos d'Exèrcit.
Jorge Videla va ser condemnat a presó perpètua en el judici a les juntes militars, però només va complir-hi cinc anys perquè va ser indultat durant la presidència de Carlos Menem (1989-1999).
El 1998 tornà al penitenciari durant 38 dies, investigat per robatori de bebès durant el règim, fins que la Justícia li concedí el benefici de la presó domiciliària. El 2008 li revocaren aquest benefici i fou conduït a una penitenciaria dins d'una guarnició militar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.