Cimera sense consens

Poc consens, poca crítica política i moltes referències "tecnològiques". La XIX Cimera iberoamericana no va aconseguir consensuar una posició comuna pel que fa a Hondures per la divisió entre les nacions de la regió sobre la legitimitat dels comicis, encara que almenys sí que va fer costat a un comunicat del país amfitrió. El comunicat de la Presidència portuguesa de la cimera no valora, tanmateix, el procés electoral a Hondures i tan sols al·ludia a la seva convocatòria de diumenge passat.

El reconeixement o no d'aquestes eleccions i del vencedor, el conservador Porfirio Lobo, va ser el tema que va acaparar tota l'atenció dels debats en la cimera, que va concloure ahir a Estoril i que va ser convocada sota el lema d'"Innovació i coneixement". Malgrat que els mandataris tractaren de fer una declaració, els esforços no prosperaren davant de les divergències existents entre els països que no reconeixen els comicis perquè el president deposat, Manuel Zelaya, no va ser restituït prèviament i els que, com Panamà i Colòmbia, van n'acceptaren els resultats.

La fórmula elegida per presentar aquest tema al terme de la cimera fou un comunicat especial i restringit a la Presidència portuguesa, que condemna el cop i fa costat a la restitució de Zelaya en el poder "fins que completi el període constitucional". En l'altre extrem se situava el president colombià, Àlvaro Uribe, qui fins i tot titllava d'"inobjectable" el procés electoral i el president de Panamà, Ricardo Martinelli, qui assegurà haver estat el primer que felicità Porfirio Lobo per la victòria en els comicis. Per part seva, el cap del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va confiar que Lobo i Zelaya facilitin un nou acord nacional a Hondures que fixi terminis i procediments per tal de poder restaurar l'ordre democràtic, sense el qual Espanya no podrà reconèixer-ne un nou president.

La condemna més contundent fou sens dubte la dels països de l'Aliança Bolivariana per a les Amèriques (ALBA), integrada, entre d'altres, per Equador, Veneçuela, Cuba, Bolívia i Nicaragua, que redactaren una declaració en què afirmaren no reconèixer de cap manera les eleccions "il·legals i il·legítimes" a Hondures. A més, van rebutjar la instal·lació de bases i efectius militars estrangers a Amèrica Llatina i al Carib i van criticar els acords de Colòmbia i dels EUA.