El Nobel premia l'intent d'aturar l'envelliment

El Nobel de medicina 2009 recaigué ahir en tres genetistes nord-americans per les investigacions sobre l'envelliment de les cèl·lules, que han impulsat el desenvolupament de noves teràpies contra mals com el càncer.
L'Institut Karolinska d'Estocolm, encarregat d'atorgar el Nobel de medicina o fisiologia, reconegué amb aquest premi els nord-americans Elizabeth H. Blackburn, Carol Greider i Jack W. Szostak. "Han descobert com els cromosomes són protegits pels telòmers i l'enzim telomerasa", segons constata el jurat al seu veredicte.
"Els descobriments de Blackburn, Greider i Szostak han afegit una nova dimensió per a la comprensió de la cèl·lula, han donat llum sobre els mecanismes de malalties i han estimulat el desenvolupament de potencials noves teràpies", també destacava l'Institut.

Els seus treballs han provat que els telòmers -extrems dels cromosomes- i l'enzim que els forma, la telomerasa, expliquen un problema principal en la biologia: com es copien els cromosomes en les divisions cel·lulars i com es protegeixen contra la degradació. Aquesta troballa ha obert nombroses línies d'investigació, una de les principals relacionada amb les cèl·lules cancerígenes, que solen tenir una activitat elevada de telomerasa, la qual cosa ha propiciat diferents estudis que inclouen també assaigs amb vacunes. Gràcies a la telomerasa se sap també que mals hereditaris com certes formes d'anèmia, malalties dermatològiques o pulmonars estan causats per defectes en aquest enzim.

Fer créixer les cèl·lules

En cada divisió cel·lular els telòmers formen un anell protector entorn dels cromosomes, que es va reduint en progressar la mitosi fins a assolir una gruixa que li impedeix continuar protegint la cèl·lula, la qual cosa condueix que ja no pugui dividir-se o, fins i tot, mori. La telomerasa contribueix a evitar que els telòmers vagin perdent mida, ja que en cada divisió acobla nous mòduls cel·lulars en els extrems del cromosoma i els fa créixer de nou.
Aquest procés té efectes positius per a les cèl·lules "bones", però negatius per a les "dolentes". I és que en evitar la seva mort, fins i tot la de les cancerígenes, fomenta el creixement dels tumors. Els telòmers ja foren descoberts en la dècada de 1930 pels nord-americans Hermann Joseph Muller i Barbara McClintock, que guanyarien el Nobel de medicina el 1946 i 1983, respectivament. En la dècada de 1950, els científics començaren a comprendre com es copiaven els gens, però no van aconseguir desxifrar el procés de divisió cel·lular. I calgué esperar tres dècades més.

Feina en equip

Estudiant els cromosomes de la tetrahymena, un organisme ciliat unicel·lular, Elizabeth Blackburn identificà una seqüència de l'ADN que es repetia diverses vegades en els extrems dels cromosomes. Alhora, Szostak va observar una molècula linear d'ADN, una espècie de microcromosoma, que es degradava ràpidament quan era introduïda en cèl·lules de llevat. Blackburn presentà els seus resultats en una conferència el 1980 i va atreure l'atenció d'Szostak. D'ençà aquest moment, junts haurien d'assajar un experiment què, l'any 1982, provà com la seqüència de l'ADN dels telòmers protegia els minicromosomes de la degradació. A més a més, aquesta seqüència és present en la majoria de plantes i animals, des de les amebes a l'ésser humà. Greider, llavors estudiant de doctorat (juntament amb Blackburn, la seva tutora) descobrí el 1984 l'enzim telomerasa, que exerceix un paper crucial en la divisió i envelliment de les cèl·lules.

CAROL GREIDER
L'estudiant aplicada que descobrí l'enzim telomerasa

Carol Greider, nascuda l'any 1961 a San Diego (als Estats Units), es formà entre les universitats californianes de Santa Barbara i de Berkeley, on es doctorà el 1987, dirigida per la també guardonada Elizabeth Blackburn.
De fet, fou en aquest període d'ensenyament i aprenentatge compartit quan descobriren l'enzim telomerasa, que exerceix un paper crucial en la divisió i envelliment de les cèl·lules. Era l'any 1984, i aquestes dues científiques assolien la investigació més desenvolupada de la seva carrera juntes. Greider, posteriorment, investigà en el Cold Spring Harbor Laboratory.

Trajectòria progressista

Actualment, però, exerceix com a catedràtica de biologia molecular i genètica a la facultat de Medicina de la Universitat John Hopkins, situada a Baltimore i cèlebre per la orientració progressista de la majoria del professorat. La directora del programa molecular del CNIO, la doctora María Blasco, assegurà ahir que el premi li resultava esperat per la rellevància del descobriment.

ELIZABETH BLACKBURN
Explicant com els telòmers protegeixen de l'envelliment

Elizabeth Blackburn, nascuda el 1948 a Tasmània i amb doble nacionalitat nord-americana i australiana, descobrí amb l'ajuda de Greider l'enzim telomerasa l'any 1985, quan la primera dirigia el doctorat del seu jove col·lega.
Amb això van seguir la línia investigadora proposada un any abans Blackburn i Szostak, nascut a Londres el 1952 i format entre els Estats Units i el Canadà. L'Institut Karolinska premià així un trio d'investigadors connectats amb els estudis cel·lulars i el càncer, formats en prestigioses institucions d'Austràlia, el Regne Unit, el Canadà i els Estats Units.

Lligada a la universitat

Blackburn va créixer a Tasmània i va cursar estudis universitaris a Melbourne, el 1975 es va doctorar a Cambridge (el Regne Unit) i va prosseguir les seves investigacions postdoctorals a Yale (EUA). D'allà va passar a exercir a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, i des de 1990 és professora de biologia i fisiologia a la Universitat californiana de San Francisco.

JACK W. SZOSTAK
Identificà una mol·lècula de l'ADN que es degradava prest

Jack W. Szostak va néixer el 1952 a Londres i es va formar entre els Estats Units i el Canadà, fins a doctorar-se en la Cornell University de Nova York. Exerceix com a professor de la secció de genètica a l'hospital general de Massachusetts, activitat que compagina amb la seva tasca científica al Howard Hughes Medical Institute.
La carrera d'Szostak destaca per la seva observació d'una molècula linear d'ADN (una espècie de microcromosoma), que es degradava ràpidament quan era introduïda en cèl·lules de llevat.

A partir d'aquesta troballa, Szostak va identificar cèl·lules de llevat amb mutacions que provocaven una reducció gradual dels telòmers, mentre Blackburn va fer mutacions en l'ARN (àcid ribonucleic) de la telomerasa i va observar efectes similars en la tetrahymena. Tant ell com les seves dues companyes del món científic compartiran la dotació del Nobel, que ascendeix a deu milions de corones sueques (980.000 euros). Els tres seran premiats en la cerimònia de dia 10 de desembre, aniversari de la mort del seu fundador, Alfred Nobel.