Per molts analistes, Pittsburgh ha estat un encert clar perquè s'hi ha aprovat un programa de mesures "àmplies", que inclouen des de les remuneracions de la banca fins als subsidis per als combustibles fòssils i el sistema de vot en el Fons Monetari Internacional. Ara bé, per d'altres, aquesta "suau" diplomàcia no és més que els grans anuncis de sempre.
Sigui com sigui, entre tants sopars pomposos i reunions bilaterals destacaren les entrades en escena dels líders libi, iranià i veneçolà, el "trio del terror" segons algun mitjà local, els quals varen deixar la ciutat de Nova York com les estrelles dissonants dels debats d'enguany de l'assemblea general de l'ONU.
Llargs i excèntrics discursos, dubtes sobre l'Holocaust i estrenes cinematogràfiques foren alguns dels fets que causaren més atenció mediàtica.
Era la primera vegada que Moammar al-Gaddafi participava en una cimera d'aquestes característiques i ho va fer per oferir un estranya i inconnexa intervenció de 98 minuts (quan allò recomanat és que en durin menys de 20). En aquesta, a més de fer tornar boig el traductor, va abordar des de la grip A fins a l'assassinat de John F. Kennedy i, fins i tot, tirà al terra la Carta de Nacions Unides.
A part d'això, va demanar que la seu de l'organisme es traslladàs de Nova York a un altre indret, que tots els medicaments siguin gratuïts i que Barack Obama sigui el president per tota la vida dels Estats Units.
Un altre líder polèmic va ser l'iranià, Mahmud Ahmadinejad, encara que aquest ja té més experiència d'anys anteriors i precisament en aquesta ocasió es va mostrar molt més contingut que altres vegades.
A més, mentre ell negava l'Holocaust, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va sortir al pòdium de les Nacions Unides amb plans d'Auschwitz per rebatre aquesta negació.
El tercer líder pel qual han plogut retrets i lloances és el veneçolà Hugo Chávez, que "va començar el seu discurs amb la crítica d'una pel·lícula i el va acabar amb una cançó", segons va descriure el Daily News la intervenció del polític llatinoamericà en la reunió de l'ONU.
En una trobada del 2006 Chávez va dir que "feia olor de sofre" perquè George W. Bush acabava de parlar i en aquesta ocasió afirmà que ara l'ONU fa olor d'"esperança". A més, parlà del documental d'Oliver Stone que ell protagonitza, va dir que Obama és "un tipus intel·ligent", va desitjar que "Déu el protegeixi de les bales que van matar a Kennedy" i s'acomiadà citant una cançó del cubà Silvio Rodríguez, fent com si tocàs la guitarra i llançant un petó a l'aire.
Així, "el dictador, el dèspota i el pinxo" (com descriu el New York Post Gaddafi, Ahmadinejad i Chávez) han posat la nota de color a una setmana de discursos, diplomàcia, reunions bilaterals, declaracions d'intencions i molta policia a Nova York.
Conclusions
"Ens reunim en plena transició crítica de la crisi cap a la recuperació per tal de deixar enrere una era d'irresponsabilitat i adoptar un conjunt de polítiques, regulacions i reformes que s'ajustin a les necessitats de l'economia global del segle XXI". Amb aquestes paraules s'obrí l'apartat reservat per a les conclusions de la cimera, que foren recollides en la declaració final.
La finalitat d'aquestes jornades, que resumia les bones intencions dels dirigents, era concretada unes línies més a baix: "Reformarem l'arquitectura global per atendre les necessitats del segle XXI". Com? Les mesures no ens pertoquen, hi hem de confiar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.