“Mai no havia estat tot tan fotut”

On vàreu estudiar veterinaria i per què?
Vaig estudiar veterinaria a Barcelona. Vaig viure en un entorn rural, primer a Verges i després a Vilopriu, a l'Empordà. Tenia amics que feien de vaquers i anava a comprar llet a la vaqueria de davant casa nostra.

I ara què feu?
Visc a Mallorca des de fa tres anys i treball en diversos àmbits, tots relacionats amb la ramaderia. Som el responsable de dues Associacions de Defensa Sanitària: una d'ovelles de Llucmajor i una altra de cabres d'àmbit balear. També faig de gerent a la Cooperativa de Lleters de Mallorca.

La vostra especialització, però, és el sector lleter?
És un camp que m'interessa molt. En l'àmbit de les vaques de llet hem impulsat el programa de millora de la qualitat de la llet, des del 2008, tant per als ramaders de la cooperativa com en general per als que duen llet a AGAMA. És una feina molt completa, que comporta un assessorament en seguretat alimentària i un control alt dels paràmetres de qualitat de la llet. Ara, també s'hi han afegit els ramaders de Formatges Grimalt.

També feu classes?
Som professor de cursos per a joves agricultors i de temes de ramaderia, com és el cas del benestar animal o sobre el transport del bestiar. He de dir que som un equip de menescals format per quatre persones i tractam oví, caprí, boví, porcí i equí, amb un servei que volem que sigui complet. Més que cap a l'especialització intentam poder cobrir totes les espècies ramaderes.

Com estan les vaqueries de Mallorca?
Jo som de caràcter optimista, però he de reconèixer que el sector, en els darrers temps, ha anat a pitjor. Aquesta és la realitat. El problema no radica a les vaqueries, que en general tenen instal·lacions adequades, sinó en la comercialització. S'ha de donar una sortida estable a la llet que fan les nostres vaqueries.

I el preu de la llet?
El preu de la llet és de 0,30 cèntims el llitre i no pujarà per ara. Aquesta xifra, per ella mateixa, no paga els costos de producció, és molt ajustat. Per viure amb un marge tan petit, les coses s'han de fer molt bé. És clar que l'alfals subvencionat i altres ajudes fan que les vaqueries no tanquin, però la seva situació és precària.

Quines alternatives hi ha?
No es pot predicar indefinidament una sortida de futur basada en la reducció de costos d'explotació i en l'augmentar la productivitat. Això, en les nostres condicions geogràfiques i socials, és impossible.

És important el benestar animal?
El benestar animal és important: aigua, espai, alimentació, ventilació, il·luminació, neteja, desinfecció... i també el maneig de l'explotació. La sort és que a Mallorca la majoria de ramaders són propietaris o amitgers. El rendiment és diferent.

I l'alimentació?
L'alimentació és important. S'està fent assessorament a la nutrició. Des de fa 2 anys es fa a través d'AGAMA i de la cooperativa. És un servei obert. Les vaqueries, així, mantenen els nivells de producció. La base proteïnica és fàcil, més difícil és la base energètica. Molta gent té mescladores, que avui són imprescindibles.

Com veieu el futur?
O bé es produeixen canvis o d'aquí a 10 anys, pensem que el 2013 hi ha la previsible supressió de la quota làctia, serà difícil que es mantingui res. Mai no havia estat tot tan fotut. El futur és complicat, en especial per a la comercialització de la llet i els seus derivats. Sols cobrim devers un 5% del consum de llet a les Balears i és dramàtic que encara haguem de pensar a dur aquesta llet a fora perquè el nostre propi mercat ens ha estat robat. Si no ens posam les piles ara d'aquí a pocs anys no hi haurà empreses que recullin la llet als productors.

Hi ha joves a les vaqueries?
N'hi ha pocs, poca successió a les explotacions, però els que hi ha tenen ganes de fer feina. Fa pena veure ramaderies importants, amb milers d'animals, que ja són persones majors, a punt de retirar-se, i darrere ells no ve ningú.