TW
0

Els infants i els pares sempre concideixen en el mateix punt: tornar a classe és horrible! No obstant això, els motius són molt diferents: els infants volen allargar les vacances per continuar gaudint dels jocs estiuencs que tant els agraden. En canvi, els pares necessiten un descans després d'haver de compaginar feina i fills. Aquesta tranquil·litat té un preu important que pot superar els mil euros.

Tornar a l'escola és una de les despeses més quantioses que ha de fer una família. Els llibres, els uniformes, el material escolar... tot fa pujar una suma de doblers alarmant. A diferència d'altres anys, l'agost ha estat el mes estrella a l'hora de preparar els més menuts per a l'escola. Molts pares han aprofitat les rebaixes d'estiu per intentar reduir el preu de la roba i d'alguns llibres. A més, alguns comerços i grans magatzems realitzen descomptes si la reserva de llibres de text es realitza amb antelació. D'una manera o una altra, els preus es poden reduir entre un cinc i un deu per cent, un petit descompte que en temps de crisi és més que desitjable per a l'economia domèstica.

Uniformes, més econòmics?

Normalment, els infants protesten si han d'anar uniformats a classe. En canvi, per la majoria de pares, és un respir, perquè s'estalvien disputes a l'hora de vestir-los. Però, contribueixen també a millorar l'economia d'una casa?

A l'inici d'un nou curs, els pares es gasten una mitjana de 200 euros per comprar un uniforme, depenent del centre on s'estudia. Aquestes peces poden durar fins a tres o quatre anys, cosa que contribueix que s'estalviï una quantitat de doblers important, ja que la roba de carrer passa a un segon lloc. Aquest preu augmenta si el centre també utilitza xandall uniformat. De fet, la roba esportiva costa uns 200 euros més, amb sabates i complements.

Per tant, la despesa destinada als uniformes és més que rellevant, però alguns pares s'hi estalvien alguns diners i, el més important, alguns maldecaps. Per altra banda, equipar un infant amb la roba ordinària necessària ascendeix fins als 300 euros, comptant la d'hivern i el calçat.

Els llibres, despesa important

Els llibres de text són el vint per cent de la despesa total. El seu preu varia molt depenent de si el centre on l'infant estudia és públic o privat.

De fet, un infant que va a una escola pública es gasta una mitjana de 150 euros a tercer de Primària. En canvi, la despesa d'un estudiant del mateix curs en un col·legi privat augmenta fins a cinquanta euros més. Si, a més, el col·legi és religiós, el total puja trenta euros més per la compra d'una Bíblia infantil i el corresponent llibre de text.

Si l'alumne és de Secundària, les xifres s'eleven fins als 250 euros. Les lectures obligatòries, amb un preu de 50 euros, a més d'enriquir la cultura de l'alumne, contribueixen a acabar de foradar la butxaca.

Quant als diccionaris (català, castellà, anglès i, segons l'escola, francès o alemany), són un dels productes més cars, cada un amb un preu aproximat de vint euros.

El temut material escolar

Són molts els pares que tenen por a l'hora d'anar a comprar el material escolar, i és que els més menuts tenen fixació pels productes infantils que estan de moda i, per tant, són més cars. Estoig, motxilla, llapis de colors, quaderns... tot suma fins a arribar a una mitjana de cent euros. Una xifra de pes pels temps que corren.

Tanmateix, les operacions matemàtiques no acaben aquí, perquè moltes famílies hi han d'afegir el transport escolar, el menjador i les activitats extraescolars. Segons quin sigui el centre, el preu final sol ser d'uns 200 euros més.

Per tant, la xifra global és alarmant per a qualsevol família, i més en l'actual conjuntura econòmica: preus que van dels 700 euros fins a superar els mil!

Així mateix, la majoria de les famílies encara han de multiplicar aquesta quantitat depenent del nombre de fills que tenen. Així, una de classe mitjana amb dos infants haurà d'invertir-hi més de 1.000 euros, amb reciclatge de roba i de llibres inclòs.

La majoria de les queixes dels consumidors són pels desorbitats preus dels llibres de text. De fet, molts retreuen el mal ús que en fan les editorials, ja que els canvien cada any amb l'objectiu que no puguin ser reutilitzats i els germans menors no els puguin aprofitar.

La tornada a les classes és pitjor que qualsevol crisi econòmica. Les famílies l'afronten amb por, perquè aquesta despesa s'afegeix a la hipoteca, al llum, al gas... Per ventura, d'aquí a uns anys, les famílies hauran de demanar un crèdit per poder dur els infants a l'escola.