Fa poc, una pacient acudí al seu metge per canviar la píndola anticonceptiva que emprava. En volia una de finançada per la Seguretat Social. Malauradament, el metge s'equivocà i n'hi receptà una per a la menopausa. Passat un mes, arribà la inesperada notícia: estava embarassada! Ella, igual que la majoria de la població, no sap què fer en aquests casos. I tu, sabries com actuar? Durant el 2007 es varen produir 70.000 denúncies sanitàries a tot l'Estat per negligències mèdiques. És una xifra alarmant que demostra la gran desprotecció que existeix per part dels pacients i l'excessiu corporativisme del sector que obstaculitza la derivació de responsabilitats. Els errors de diagnosi, les desatencions a urgències i les demores en llistes d'espera són els principals motius de denúncia. De fet, el 2008 una mala atenció mèdica causà la mort de 508 persones.
Sanitat privada
Per regla general es registra un major nombre de demandes en la sanitat privada que no en la pública, ja que està menys controlada per l'Administració. La major por de les associacions que volen reduir aquestes equivocacions és la quantitat de casos de professionals no titulats que es registren. Per aquest motiu, sempre és recomenable exigir la titulació de tot l'equip de quiròfan. En cas de negligència d'un centre privat, allò més convenient és dirigir-se al responsable. Si evadeix qualsevol conversació s'ha d'interposar una acció judicial.
Infeccions per error
La tendència a l'hospitalització primerenca, a l'ús de catèters, les transfusions incontrolades i l'escassesa de mesures preventives o higièniques han augmentat els casos d'infeccions hospitalàries. Les malalties infeccioses adquirides en hospitals constitueixen un dels problemes principals de la medicina actual. Els tribunals judicials consideren que una infecció adquirida en un centre mèdic no pot considerar-se un fet aliè a l'activitat que s'hi du a terme, que ha d'assumir-ne la responsabilitat.
Errors a urgències
A més dels llargs llistats d'espera, els serveis d'urgències registren un alt índex de demandes per error de diagnòstic. El col·lapsament de pacients en aquesta àrea sol ser motiu d'una atenció incorrecta per part de professionals sanitaris. No obstant això, les errades humanes condueixen a negligències difícils de reparar.
L'atenció a urgències no permet la presència d'acompanyants en les proves mèdiques, pero sí quan el pacient és una persona major, un infant o un discapacitat. En qualsevol cas, és obligatori informar de l'estat del malalt i de les proves que se li hagin de realitzar.
Llistes d'espera
El temps estimat per una prova important no pot superar els dos mesos per una mamografia, els tres per un escàner i un per una ressonància. Si és així, l'usuari té al seu abast el Full Oficial de Reclamacions, en què es pot responsabilitzar el centre del mal i dels perjudicis que puguin sorgir a causa del retard.
Si es tracta del tractament o estudi del diagnòstic d'una malaltia, l'espera no pot superar els dos mesos. En cas contrari, ha de constar per escrit que la patologia no s'agreujarà durant l'espera. Si és així, es pot denunciar.
Errors en nadons
La mort per negligència del petit Rayan ha tret el tema a llum: les equivocacions en les UCI nounatals són molt més habituals que no es pensava. Un estudi dut a terme a Holanda mostrà una taxa de tretze incidents per cada cent admissions d'infants acabats de néixer. Els problemes relacionats amb els fàrmacs representen el 27 per cent del total. A continuació se situen els relacionants amb actuacions al laboratori i, en darrer lloc, els associaciats a l'alimentació. No obstant això, les errades més perilloses són menys usuals. La majoria es refereixen a la respiració assistida, els catèters i l'alimentació per via intravenosa, com el cas del nadó marroquí. Les equivocacions són part de la vida humana però, de fet, n'hi ha que poden apagar una vida. Prevenir és la millor arma, ja que no se sap on acaba el límit de les responsabilitats.
"Per sort, la majoria de queixes són pel tracte rebut o les llistes d'espera"
María José Rodríguez és l'actual defensora del pacient. La seva àrea d'actuació és la sanitat pública i la vigilància dels problemes que se'n puguin derivar. Defensa els drets dels pacient, però també en recorda les obligacions que té.
Creieu que la seva oficina es coneguda per part de la societat?
Totes aquestes figures, que es deriven del defensor del Poble, són més aviat joves, com és el cas de la defensora del pacient, la qual és desconeguda. Ara bé: jo treball en línia d'obrir l'oficina a la societat. Viure de portes obertes. Perquè cal potenciar la cultura de la reclamació.
Què passa amb els pacients de la sanitat privada?
Avui dia, tan sols es contempla el dret del defensor en la xarxa pública, però hem d'arribar a la privada. Sabem que aquestes clíniques i hospitals han de ser rendibles i guanyar doblers. Ara bé: això no pot ésser a costa dels pacients. De fet, la figura de la defensora és una conquesta social. I s'ha d'implantar pertot. Tot i que també hauria de dir que quan m'he posat en contacte amb ells, han respost com si també els afectàs.
Quin és la queixa més freqüent?
Quasi sempre és la lentitud del sistema. Mira: quan una persona està malalta, allò que més li urgeix és recuperar-se. Si et diuen que has d'esperar tres mesos per comprar-te unes sabates, et sap greu però esperes tranquil·lament. Però si et diuen que has d'esperar per la teva salut, l'usuari es posa nerviós. La taxa d'angúnia augmenta, igual que l'ansietat i la impotència...
S'han de menester més metges, idò, per escurçar les llistes d'espera?
Per ventura tan sols s'ha de replantejar el sistema, o planificar-ho d'una altra manera. I no només els metges, sinó la societat en general conjunt. Posaré un exemple: quan acudim a Urgències ha de ser per una urgència... i no per un mal de cap. Per què, si no, estam bloquejant el sistema. Hi ha uns drets com a usuaris, però també hi ha uns deures.
Errada humana o negligència mèdica? On queda la línia vermella que els separa?
És difícil de mesurar. S'han de contemplar totes les variables. Fins a quin punt és una negligència o una errada de l'atzar? Bé, tot i les equivocacions que es produeixen, hem de reconèixer que és una autèntica bendició el nombre tan baix que hi ha a les Illes Balears. Com comentava abans, la majoria de queixes que tenim estan relacionades amb les llistes d'espera o amb tracte que reben elsp acients per part del personal sanitari. I és clar, s'ha d'entendre que alguns professionals estan cremats, tot i que això no ho justifica.
Què s'ha de fer per evitar negligències en cas d'ingrés hospitalari?
En cas d'emergència, les ambulàncies han d'arribar abans dels 15 minuts. Si tarden més o el pacient empitjora és necessari avisar la Policia per comunicar-li el mal ús d'un servei públic. Si malauradament el pacient mor durant l'espera, és imprescindible acudir al jutjat de guàrdia i presentar una denúncua per "denegació d'assistència".
Si s'empra el servei d'Urgències, l'informe corresponent a la visita amb el nom i el número de col·legiat, les proves i els exàmens realitzats sempre han d'estar a disposició i a la vista del pacient. Si és necessària una segona visita, l'estudi anterior sempre s'hi ha d'aportar.
En cas d'ingrés hospitalari, el diagnòstic, el pronòstic, les possibles complicacions i el tratament ha de ser proporcionat de manera fàcil pel metge. És indispensable demanar una còpia, assessoria mèdica i no firmar res que no s'entengui.
Durant l'ingrés, l'elaboració d'una història amb les anotacions de la medicació rebuda, les opinions dels metges i les seves visites pot ser molt útil per a futures reclamacions.
Intervenir quirúrgicament amb una nova tècnica requereix que el metge faci constar per escrit els beneficis de l'operació i l'experiència que en té. En cas que es produeixi un error, la carta pot servir de prova de la negligència.
En una centre privat és exigible la titulació de tot l'equip de quiròfan. A més, en la factura emesa s'ha de constar el desglossament de la xifra total abonada.
Si després d'una operació l'alta és donada precipitadament i el pacient no es troba en condicions, és necessària una reclamació al Servei d'Atenció al Pacient en què es responsabilitzi l'hospital de possibles i prejudicis.
Si el pacient ingressat és menor d'edat no és obligatori que el pare o la mare abandoni l'habitació durant les revisions mèdiques.
Després de l'alta, és exigible un informe complet amb tot el que ha succeït durant l'ingrés.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els metges són persones com qualsevol altra professional, ja sigui mecànic de cotxes, oficinista, conductor o el què sigui: la caguen com el que més. El problema és que les seves cagades solen ser irreversibles. Hugo Chávez, tranquilitza't, que així no vas enlloc. Te puc recomenar un metge psiquiatra, que igual s'equivoca i amb un poc de sort te cura.
Ja n'hi ha prou de criminalitzar la professió mèdica. O es que mals periodistes no n'hi ha? i tant què si. La majoria d'ells són pura xusma groga, sensacionalista i fematera. Au que us donin pel cul colla de manipuladors!!!!