Fumant, t'hi jugues la pell

Una nova eina de persuasió per a aquells fumadors que no vulguin desenganxar-se del seu vici: fumar et fa semblar lleig. No és que la imatge estètica d'aquell que està fumant deixi de ser interessant. Encara no, ja que el cinema i la publicitat han envoltat la cigarreta d'una aurèola d'erotisme. O si més no, d'atracció. Tampoc no és que la salut sigui encara més perjudicada pel fet de fumar. De fet, fa anys que es coneixen els efectes perniciosos, arribant a l'extrem de la mort, que causa la nicotina. Així idò, el moviment antitabac ha passat ara a una nova estratègia. Advertir que el consum de tabac fa malbé la nostra imatge física, la nostra bellesa. Per ventura, l'aspecte més sensible al fum del tabac és la pell. Per exemple, la nicotina redueix les reserves de vitamina C. Per tant, es recomana als fumadors que prenguin peces de fruita riques en aquesta substància. Com ara els cítrics (taronja o llimona), kiwis, maduixes i pebres.

Per una altra banda, l'aspecte més recognoscible del fumador a la pell són les arrugues que es formen als llavis. I és que el gest d'aspirar la cigarreta causa una dermocontracció que es repeteix un pic darrere l'altre. El fumador que consumeix mig paquet de tabac al dia contreu la boca en forma de O entre 50 i 100 pics al dia. Aquest moviment, al llarg de tot un any, és repetit un mínim de 36.500. Les temudes arrugues a sobre els llavis són garantides! El fum del cigarret, a més a més, obliga a fer una picada d'ull amb més freqüència, fet pel qual les potes de gall són més comunes entre els fumadors. Pel que fa a la consistència de la pell, el tabac fa que s'enfosqueixi, que perdi lluminositat. I és que una pell fumadora té més tendència a la deshidratació, per tant, una deficiència crònica de minerals i vitamines. A més a més, el monòxid de carboni ofega els capil·lars, que no poden transportar nutrients ni oxigen a la pell ni endur-se'n a la tornada les substències tòxiques.

Això fa que, en general, el cutis d'un fumador torni més gruixat i flàccid (i no tens i fi), la qual cosa provoca la pèrdua del seu to original i jove. Entre les perones fumadores s'observen dos grups. El primer és el dels usuaris amb la pell normal o seca. El cutis torna opac i hi surten arrugues prematures. El segon grup és el dels usuaris amb la pell greixosa o mixta. Com que la seva pell és molt més sensible, les partícules de nicotina obstrueixen i dilaten els porus de la pell i provoquen l'aparició de punts negres. En contacte amb una pell greixosa, el fum potencia l'oxidació de lípids, taques i envermelliment. No cal dir que la pudor de fum no és especialment agradable. El consum de tabac també podria ser responsable directe de distintes dermatosi com l'estomatitis nicotínica, la llengua vellosa, la malaltia periodontal, com també alguns tipus d'urticària i de dermatitis de contacte.

Encara hi ha més conseqüències negatives. Fumar és causa d'algunes afeccions oculars. De fet, el precentatge de persones amb cataractes és un 40% més gran entre fumadors. Tanmateix, d'una altra banda, l'efecte del fum a la dentadura és nefast. Contribuiex a un excés de tosca, tenyeix les dents de groc, accelera el deteriorament de les dents i potencia l'aparició de càries. Finalment, el risc general de perdre les dents es multiplica per 1,5 entre els consumidors. Ara bé, cal recordar que els motius veritablement importants per deixar de fumar són els sanitaris. El fet de fumar provoca impotència sexual, tossina, constipats, mals de coll i altres. Això és degut a les prop de 4.000 substànies químiques que inclou una cigarreta, d'entre les quals una cinquantena són cancerígenes.
Els principals càncers que genera l'addicció al tabac són el d'estómac, el de pàncrees, el de fetge, de laringe i boca o de l'esòfac, però, amb especial incidència (augmenta un 70% les possibilitats de tenir-ne), cal destacar el de pulmó. Existeixen un caramull de motius per deixar de fumar, tant estètics com sanitaris. Mai no és tard per prendre'n la decisió o, almanco, intentar-ho.