Per treure pit

Tal volta, sigui per una qüestió d'aritmètica demogràfica o qui sap si és degut a l'endèmica mancança de recursos, tant se val! Allò que és cert és que les aportacions de la nostra comunitat quant a innovació en aspectes sociosanitaris ha estat més aviat modesta, sobretot si la comparam amb les contribucions fetes per altres regions aquests darrers anys. Emperò iniciatives pioneres a Espanya, com ara la creació del banc de la lactància materna, desdiuen aquesta tendència.

Tot i això, la posada en marxa d'aquest espai -nascut de les creixents necessitats d'infants amb mancances diverses i de l'altruisme més instintiu de mares en majúscules- no esdevé una novetat al món. A països, com ara el Brasil, existeix una certa tradició quant a aquests bancs de llet. Tant és així que s'ha aconseguit crear una xarxa que permet abastir una gran quantitat de nadons. A Europa, estats com França o el Regne Unit caminen cap a la mateixa direcció i, tot i estar a un esglaó encara inicial, a l'Estat espanyol també es té en ment la creació d'un entramat versemblant.

Els avantatges que té per als menuts aquesta llet són prou reconeguts i, segons sembla, es multipliquen en conjuntures com la que ens espera. Així, en vistes a alleugerir els efectes de la grip A, alguns experts ja han anunciat la potencial utilitat que poden tenir les propietats d'aquesta casta llet en casos en els quals l'infant estigui mancat de defenses. Sigui com vulgui, la consolidació d'iniciatives com aquesta no només reforça l'eficiència sanitària, sinó que també contribueix a la quimera de dissenyar una societat humanament més sostenible, en què la maternitat deixi de ser un pes i passi a ser un valor.