L'expresidenta de Filipines Corazón Aquino, que enderrocà un dels dictadors més corruptes del segle XX i que es convertí així en una icona mundial de la democràcia, morí ahir després de lluitar durant 16 mesos contra el càncer de còlon. Aquino finà amb el reconeixement d'haver estat la primera dona que governà les Filipines i d'haver tombat amb mitjans pacífics una dictadura, la de Ferdinand Marcos. No obstant això, Aquino sempre es mostrà més orgullosa del seu paper com a mare i mestressa de casa i menyspreà el món polític a què es va veure acostada després d'enviduar. Els filipins de les classes més desfavorides que acudien ahir a presentar els seus respectes a l'hospital no la recorden com una estadista avesada que va formular grans polítiques, sinó com una mare que va vetllar pel seu poble i una devota cristiana, a qui van acudir sempre que van creure amenaçada la democràcia.
"Conec les meves limitacions i no m'agrada la política. M'hi vaig veure involucrada pel meu marit", digué Aquino en una ocasió per explicar la seva participació en la revolta popular pacífica que acabà amb el règim dels Marcos, el 1986. El seu home fou el senador Benigno Aquino Servillano, de sobrenom Ninoy, un periodista i polític brillant que encapçalà l'oposició contra la dictadura, que passà vuit anys empresonat i que morí assassinat el 1983. Mort Ninoy, la vídua es va convertir en l'única figura capaç d'aglutinar la creixent oposició i n'assumí la responsabilitat, encara que hauria preferit quedar a Boston amb els seus 5 fills.
María Corazón Cojuangco Sumulong va néixer el 25 de gener de 1933 al si d'una de les famílies més riques del país, de la comunitat hispanoxinesa, que tenia el seu feu a la província de Tarlac, a Luzon. La quarta de sis fills va estudiar a col·legis religiosos a Manila abans de partir cap a Estats Units, on destacà en art, francès i matemàtiques. Deixà els estudis encaminats a ser professora i traductora per casar-se a 21 anys amb Ninoy, membre d'una altra família principal de Tarlac. La primera vegada que pronuncià un discurs en públic, ella que es resistia a assistir als mítings del seu home i pujar a l'estrada, va ser el 1978, quan Ninoy feia sis anys que era empresonat, des que Marcos va declarar la llei marcial.
El matrimoni i els seus cinc fills sortí a l'exili el 1980, gràcies a la mediació dels Estats Units, i es va establir a Boston, on ella viuria "els anys més bonics" de la seva vida, segons relataria més tard. Després vindrien l'assassinat deNinoy, la tornada, la trucada de l'oposició, les eleccions de 1986, la tupinada, les protestes, els tancs als carrers, les monges amb el rosari a la mà davant dels carros blindats, les desercions i la caiguda de la dictadura. El 25 de febrer de 1986, Corazón Aquino jurà com a presidenta de les Filipines davant d'un membre de la Cort Suprema en el Club Filipí, a la barriada de San Juan. No gaire lluny, al palau de Malacañang, Ferdinand Marcos prometia el mateix càrrec en un acte oficial, encara que aquell mateix vespre sortí cap a l'exili als Estats Units.
Governar no va ser tasca senzilla, va promulgar una Constitució, la de 1987, encara vigent, i va iniciar la Llei agrària i altres reformes necessàries, va afrontar set intents colpistes i greus desastres naturals, com el terratrèmol de 1990, que va matar 1.600 persones, i el tifó Telma l'any següent, que va causar 6.000 morts.
Conclòs el seu mandat de sis anys, es retirà fins que va tornar a ser cridada el 2000 per liderar una altra revolta popular pacífica contra el govern del president Joseph Estrada, a qui l'oposició acusava de corrupció. Va reaparèixer en mítings, va encapçalar manifestacions i, complerta la seva missió, va tornar a la vida privada i a les seves misses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.