TW
0

La investigació científica compleix la seva funció social quan aporta beneficis a tota la població. I aquesta és la tasca a què s'han dedicat dos dels investigadors més rellevants de la Universitat de les Illes Balears i d'arreu, Fèlix Grases, catedràdic de química, i Llorenç Huguet, catedràtic de ciències de la computació i d'intel·ligència artificial, que han desenvolupat un programa informàtic d'ajuda per al diagnòstic i el tractament mèdic de malalties que afecten els ronyons.

El servei d'urologia de l'hospital de Manacor ha estat el primer que ha aplicat el nou programa. Continua, així, la línia iniciada l'any 1997, en què fou un del primers centres de l'Estat que empraren sistemes d'historial clínic informatitzats que unificaven totes les dades del pacient.

El projecte

Però, en què consisteix realment el projecte? La finalitat és aconseguir un diagnòstic molt precís dels càlculs renals, un fet importantíssim, perquè aquesta és una patologia multifactorial i d'evolució constant. Per tant, la disponibilitat d'una base d'informació global sobre el malalt n'afavoreix el tractament.

Els objectius del programa que ha permès agilitzar el tractament de la malatia són clars: oferir garanties totals d'integritat (de manera que en el camí de les dades del pacient per la xarxa no se'n pugui modificar cap), confidencialitat (que l'accés al programa estigui restringit sols als autoritzats), autenticitat (que les dades siguin enviades per qui en té l'autorització) i el no-rebuig dels missatges enviats, és a dir, que no se'n pugui negar l'autoria.

Més rapidesa per als metges

La importància d'aquesta iniciativa s'entén perquè la sanitat, tant la pública com la privada, està excesivament saturada i sovint els professionals de la medicina no poden dedicar als pacients tant de temps com voldrien. Aquesta nova eina n'estalvia i aporta molta agilitat.

El nou programa informàtic incorpora informació fonamental per als metges, des de l'historial clínic i els hàbits de vida del malalt fins a dades bioquímiques i plasmàtiques. D'aquesta manera, l'especialista pot tenir en un període molt curt de temps les dades necessàries per conèixer l'evolució de la malatia en un pacient i el tractament necessari per a la seva cura.

La reducció de temps en l'observació de la patologia i un diagnòstic ràpid no sols ajudaran els malalts a tenir més qualitat de vida, sinó que els organismes sanitaris se'n veuran clarament beneficiats per actuar amb més rapidesa amb vista a una eficàcia elevada en el reconeixement de cada cas. Ara mateix, al servei d'urologia de l'hospital de Manacor hi treballen quatre especialistes, al capdavant dels quals es troba el doctor Joan Benejam, que valora positivament l'aplicació d'aquest sistema, que pot conduir en el futur a crear una gran base de dades del malalt.

La humitat i el sol, problemes

Fa quinze anys, les estadístiques reflectien que un 12% de la població de les Balears estava afectada pels càlculs renals. Curiosament, les poblacions de la Mediterrània són més propenses a aquesta patologia. Hi influeixen factors diversos, com ara la humitat característica de les Illes, que produeix molta pèrdua d'aigua per transpiració, i això provoca que no es generi prou orina i es creïn factors litògens. Però en el desenvolupament del mal hi tenen a veure també les condicions meteorològiques, com ara les hores de sol. L'exposició prolongada sintetitza una gran quantitat de vitamina D, que mobilitza molt de calci i fa que no vagi cap al ossos.

El percentages de la població mundial que pateix de litiasi ha augmentat de manera considerable, entre un 10 i un 15 per cent, durant els darrers quinze anys. Un estudi nord-americà pronostica, fins i tot, que en els propers anys pot augmentar fins al 30 per cent. A més, la mitjana d'edat dels afectats baixa de cada any i, per això, avui dia podem trobar adolescents afectats per aquest mal.Són xifres preocupants davant les quals un bon sistema mèdic té més capacitat de reacció amb el suport informàtic.

"A la investigació s'hi dediquen pocs doblers"

Llorenç Huguet Rotger (Ferreries, Menorca, 1952) és doctor en informàtica i llicenciat en ciències aplicades a la informàtica i gestió industrial i té la càtedra de ciències de la informació i intel·ligència artificial. A més, fou rector de la UIB (1995-2003), president de Sa Nostra i del Consell Econòmic Social (CES) de les Balears.

Aquest projecte es desenvolupa de manera pionera a Manacor. Com està funcionant?
Els responsables del servei d'urologia de l'hospital de Manacor ens han transmès una satisfacció total per la rapidesa i l'eficàcia del programa informàtic. Manacor és el primer lloc on funciona de manera real i, per tant, és un gran avanç saber que és realment útil per als malalts que pateixen de càlculs renals.

Atès l'èxit de producte, teniu pensat exportar-lo a la resta de les Illes i de l'Estat?
Ara estam en un procés de diàleg amb l'Ib-Salut per comercialitzar el producte a la resta de les Balears. Alguns hospitals privats també estan interessats a incorporar-lo. Amb altres zones de l'Estat encara no hi hem parlat, tot i que alguns hospitals de Catalunya ja s'han posat en contacte amb nosaltres per interessar-se pels avantatges del programa informàtic.

El doctor Grases i vós formau un bon equip. Teniu pensat cap altre projecte conjunt?
No, per ara no, perquè ara estam totalment centrats en aquest. Però, atès l'èxit del producte, en el futur podem tornar a treballar plegats per crear nous programes per tractar altres patologies.

La UIB és al capdavant de la investigació científica de la UE. Què en pensau?
És una dada important, perquè a la investigació s'hi dedica molt poca inversió. Per tant, és destacable, perquè amb els pocs doblers invertits la UIB és al capdavant de la investigació i de la competitivitat en l'àmbit europeu. El més rellevant d'aquesta dada és mantenir l'esforç perquè la investigació sigui un dels objectius principals, atès que els resultats són molt positius.

Les empreses tenen un paper molt important en la ciència i en la universitat?
I tant: les empreses que han participat en aquest projecte s'han creat a partir del capital de la UIB. És molt interessant que a partir de la universitat es puguin crear aquestes companyies, amb una finalitat basada en la investigació científica per crear productes beneficiosos per a la població.

Per acabar, quina és la funció de la informàtica en la ciència?
La informàtica no és més que una eina, un mitjà per aconseguir una finalitat concreta que, en aquest cas, està relacionada amb la medicina. Gràcies al programa desenvolupat podem tractar millor els malalts de litiasi, però allò realment important és millorar la seva qualitat de vida, no crear un programa informàtic.