Semblen públics, però no ho són. Almenys, no al 100%. Es tracta dels nous hospitals projectats amb la fórmula PFI (Inciativa de Finançament Privat, segons les sigles en anglès).
Aquest sistema és el que s'està seguint en la construcció de Son Espases, el nou hospital de referència per a les Illes Balears, que s'inaugurarà (o hauria de fer-ho) el 2011.
El model és senzill: el centre és gestionat per una Unió Temporal d'Empreses (UTE), formada per Foment de Construccions, Dragados, Llabrés i Feliu i Melchor Mascaró.
"A canvi de construir i gestionar l'edifici, l'entitat rep una concessió de 29 anys per explotar-ne els serveis generals, però en cap cas no en toca els sanitaris", explica Manuel Palomino, subdirector de Compres i Serveis de l'Ib-Salut.
Per tant, s'encarrega de la neteja de les instal·lacions, el manteniment general, el cobrament del pàrquing, els bars i restaurants, el subministrament, la reposició d'equips i tot tipus d'activitat econòmica que s'hi realitzi.
A més a més, estarà finançat pel Govern en dos cànons. El primer és fix i consisteix a anar pagant per quotes el 20% del cost de les obres a la UTE. El segon és variable i afectarà el 80% del preu. L'objectiu és que l'empresa ofereixi un tractament adequat al pacient (alimentació, seguretat, manteniment...). Si hi ha incompliment, l'Executiu pot apel·lar a la clàusula dels criteris de qualitat per sancionar l'entitat, la qual, evidentment, generarà beneficis econòmics amb l'explotació de l'hospital.
El preu de construir
Sigui com sigui, què ha fet aquesta empresa privada per poder gestionar, basant-se en criteris mercatilistes, la rutina d'un centre de salut? Bàsicament, sufragar les obres de construcció de l'edifici.
Evidentment, no és una quantitat insignificant. Tot i que el Govern cedia gratuïtament els solars de la Real, aixecar Son Espases ha costat prop de 1.500 milions d'euros, una exorbitant xifra que la Conselleria de Salut (amb el PP) no volia afrontar. De fet, com defensà l'aleshores consellera Aina Castillo, "no hi ha prou doblers per fer-ho".
A més a més, la Conselleria va argumentar (igual que altres comunitats autònomes) que el Pla d'estabilitat pressupostària li prohibia endeutar-se a partir d'una quantitat determinada. Per tant, és per una directiva europea que s'ha seguit aquest model de gestió mixta. Així, l'Administració sanitària es trobava en la disjuntiva de demanar més crèdits als bancs o negociar amb la iniciativa privada. La jugada, aparentment, és positiva.
El Govern supera la manca de liquiditat a curt termini perquè és una empresa la que efectua el pagament de les obres, però després l'Executiu li ha de pagar un cànon anual basat en el nombre de ciutadans que tingui sota la seva responsabilitat. A llarg termini, el preu a pagar a l'entitat pot sortir més car que la mateixa despesa de construcció de l'edifici.
A part d'això, existeixen algunes llacunes per les quals l'empresa constructora i gestora podria enganar l'Administració Pública. En seria un exemple que construïssin un edifici de baixa qualitat i poc eficient energèticament (les factures, les paga el Govern). Un altre seria que escatimassin en la seguretat i en el manteniment. També que imposassin uns preus abusius a les àrees econòmiques que controlen: pàrquing, restauració, neteja...
Segons Guillem Ramis, membre del Fòrum Social de Mallorca, "en el cas de Son Espases ja no podem xerrar d'hospital públic perquè tindrà ànim de lucre". Això és possible "gràcies a l'estratègia dissenyada per tal que pugui avançar sense que ens adonem". De fet, Ramis n'assenyala alguns riscos greus, com ara que l'empresa concessionària "derivi determinades patologies complexes a altres centres, que continuï havent-hi dèficit de llits i que els treballadors dels serveis no sanitaris estiguin sotmesos al ‘dret privat'".
En la mateixa línia, Miguel Herranz, responsable de Sanitat d'UGT, adverteix que el sindicat està "absolutament en contra del model triat". A més a més, explica la jugada de manera gràfica: "És com si et construeixen un pis i et donen les claus. Ara bé, després hauràs de pagar per tots els serveis que necessitis. Estam davant la privatització d'una part de l'hospital". Herranz conclou: "Tot i això, encara no hem arribat al cas dels valencians ni al dels madrilenys (privatització total). Aquí no ho podrien fer perquè tenen tota una plantilla, la de Son Dureta, per reubicar".
El diputat del PSM Antoni Alorda tampoc no veu gens clar el model escollit. "Nosaltres no ho hauríem fet així. La igualtat de tracte i la qualitat és allò més important", defensà de manera taxativa. Amb tot, el diputat Alorda també assegurà amb un punt de vista més pragmàtic: "És una situació heretada. De vegades hi ha hipoteques molt cares que vénen d'antic, però s'han de pagar". Tanmateix, insisteix que la contracta per Son Espases ha estat un festival. "És la més cara que s'ha fet mai a les Illes!", exclama. finalment indicà que "és un disbarat, un preu per damunt d'un hospital de referència. Hauria resultat molt més barat fer-lo sense aquesta concessió".
No s'hi mostra d'acord Aina Salom, consellera de Salut del primer Pacte de Progrés (1999-2003). "No crec que hi hagi cap sistema dolent. Amb aquest model no hi haurà una mala gestió perquè l'encapçalarà un govern progressista com el del PSIB i el malalt ni s'adonarà que el personal sigui estatutari (funcionari) o no", assegurà. No obstant això, la socialista Aina Salom sempre defensà la reforma de Son Dureta i no la construcció d'un centre nou de trinca. Ara bé, si ve d'herència, pragmatisme. "Tot i que surti més car -perquè estarem 30 anys pagant-, és ver que no hi ha doblers per l'incorrecte finançament que patim a les Illes ", diu.
Antoni Alorda també ho admet: "El finançament de la Salut és molt deficitari i, és clar, qualsevol persona pot trobar atractiva la possiblitat de fer aquestes col·laboracions amb l'empresa privada".
"De fet -conclou el membre del FSM Guillem Ramis- l'hospital haurà de respondre a la lògica empresarial d'obtenir la màxima rendibilitat per repartir així el màxim de beneficis als accionistes".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.